Federica i la ciència

A la nostra escola, aquest curs el fil conductor serà la ciència i nosaltres comencem la setmana fent un experiment.

Anem a fer primavera i això no és gens fàcil, així que com que jo soc mestra i no científica, he buscat una experta per tal de fer els experiments.

M’acomiade uns segons i convide a la científica. Es diu Federica, la científica i ens explica com anem a fer primavera.

Quines rises, en vore-la… que no diuen que és la senyo… quins caps… però no obstant es dirigeixen a ella pel seu nom: Federica.

Ens explica que hem de pintar unes flors i després retallar-les i doblegar-los els petals.

Prepara unes safates amb aigua i…. de que s’alimenten les plantes, d’aigua no? Doncs benvinguda primavera… a poc a poc les flors van obrint els seu petals i ells estan al·lucinats!

 

Benvinguda Federica la científica, pots tornar quan vulgues!

 

A reveure!

SORPRESES!

Comencem primer de primària!

Els espere a les aules i la seua mestra d’infantil els du fins a la classe en filera.

Quines caretes, que bonics!

Els deixe seure on vulguen i xarrem una estona.

Ens presentem, contem un poc el que ens agrada… i molt important: contem allò més bonic que hem fet a l’estiu.

 

Els confese que m’agrada molt regalar als meus alumnes cançons, perque així quan estan a casa, al cotxe i escolten música, quan apareix la cançó pensen: aquesta cançó me la va regalar Elena.

Així que avui toca regalar cançó, la meua compiamiga Noni me’n ha recomanat una de Maldita Nerea així que l’escoltem per tal d’agafar la setmana en alegria.

Jo els conte el meu estiu… de camí a Eivissa, en vaixell, vaig coneixer una xiqueta pirata anomenada Daniela i em va dir que ens enviaria alguna coseta a classe.

Després d’una estona, Carol ens du una botella i porta un missatge dins… tots imaginem que és Daniela i ens diu que ens va a acompanyar aquest curs i ens durà sorpreses i coses divertides; a més, la seua història amb el Caiman Negre està escrita a un conte i també ens el farà arribar.

Ens ha dit que vol ser la nostra amiga i preguntat si volem ser com ella… uns/es pirates i clar, tot hem dit que si, fins i  tot jo!

Primer dia superat! I amb aquestes sorpreses… si algú dubtava si la primària seria xula, ja està convençut que si ho és i amb aquesta bona sensació se’n van a casa… de segur, que amb moltes ganes de vindre a l’endemà.

 

FENT ESCOLA, FENT IL·LUSIÓ!

 

COMENCEM UNA NOVA AVENTURA!

Són quasi les 12 de la nit; potser seria hora d'anar al llit ara que ja ho tinc tot preparat per al primer dia de col·le amb alumnes.

Com potser? tinc 35 anys, sòc mestra desde fa més d'una dècada, aquest serà el meu tercer curs en aquesta escola i sí, estic nerviosa i tinc mal de panxa... papallones d'il·lusió i també envoltades d'una mica de por que fa que siga per damunt de mestra, persona i em faça una mica d'esglai no saber que trobaré demà en arribar a l'escola.

Tinc el cor en un puny! He estat preparant coses per a aquest curs durant molts dies, ja tinc projectes a punt, fil conductor i 25 criatures amb qui gaudiré molt cada dia; però en deixe 23, que canvien de curs, que es fan grans i que després de dos cursos, ara passen a tercer de primària i ja no seran els meus xiquets i xiquetes.
Quan he aprés amb ells/es i quant de bé m'han fet, com a mestra i com a persona. 
He aprés d'ells cada dia i he anat veient com s'anaven fent grans a poc a poc; com aprenien, les cares d'alegria, els conflictes, les solucions, les reflexions.... tot!

Demà rebré als dofins, de la maneta de la seua mestra, qui em passa el testic i que segurament tindrà el cor igual de trencat que jo pel grup que deixe... deu ser llei de vida, o millor dit, llei de mestra...

Demà rebré a 25 coninos i conines que segurament avui també els ha fet mal la panxa perque també trobaran a faltar a la seua mestra i no saben a qui trobaran al matí, moltes coses noves.
Doncs a mi, em trobaran a mi, estaré a la seua classe nova, de la primera planta, de grans, esperànt-los amb ulls brillants de vore qui seran les meus criatures aquest curs on farem milions de coses xules i divertides junts.
Innocents, ingenus, imaginatius, bonics... xiquets i xiquetes!

Quina sort tinc de ser mestra i poder no pedre mai la xiqueta que tinc dins i la il·lusió per la vida que vosaltres projecteu!

Promet tindre cada dia un somriure per a vosaltres per tal de poder contagiar-vos-el perque els xiquets no fan el que diem, fan el que som.

Benvinguts a Primer B, benvolguts tot i que encara no vos conec.... quan anem a aprendre i que ens ho anem a passar! benvingudes famílies, també!

I  fins aviat, xiquets/es de Tercer C i estimades famílies que sempre meu feu costat en les bogeries de la mestra.
Us estime!