Toca acomiadar-se...
En arribar, quan encara Berta estava
passant llista han entrat algunes mares
i pares a classe per sorpresa!
Super sorpresa!
Venien a dur-me un regal de part dels
meus alumnes i les seves famílies, quin nerviós i quina emoció!
El regal, molt encertat: un bolso i
un mocador de Desigual, i els acompanyava aquesta targeta:
M’ha fet gràcia la paraula “peculiar”…
m’ha entrat risa i m’ha agradat.
Els he agraït als papis el regal,
clar que sí, molt!
També els he explicat i no he pogut no
emocionar-me, que no ha estat el meu millor any com a docent, pel que fa a l’entorn
i a l’escola que enyore, de la que encara arrastre el dol, però que en els seus
fills he gaudit i m’ho he passat molt molt bé i que crec que ells també.
Els he donat les gràcies per haver
recolzat i confiat en la meua manera de treballar i d’excercir la docència.
Els he presentat a Mar Romera i els
he contat allò que ella diu: un bon mestre ha de fer que en el mínim temps
possible els seus alumnes el coneguen, l'estimen i l'admiren i en eixe moment
d’admiració és quan estan preparats per a aprendre. I eixa ha sigut la meua intenció!
Havia pensat fer-los un regal musical
el dia de la reunió final però aquesta sorpresa es mereix que els done el regal
ara.
A la conferencia de Mar Romera ens va
donar a conèixer aquesta cançò que ara jo els regale als meus alumnes i als
seus pares: aprender a quererte de Morat!
NO HABRÀ PREGUNTAS, SOLO RESPUESTAS!