CAMI A L'ESCOLA

En valors hem estat parlant dels drets dels xiquets. És un tema que nosaltres ja hem treballat a classe fa unes setmanes i avui tornava a aparèixer al llibre de valors.

Fem memoria i enumerem els drets que tenen els xiquets: a la identitat, a la intimitat, a ser escoltats, a tindre casa, a ser estimats, dret a l’alimentació, dret a la salut… dret a anar a l’escola.

Els he contat que nosaltres, jo com a mare i mestra i ells com a alumnes no ens plantegem el dret a anar a l’escola, com el que és, un dret! Per sort, per on hem nascut i on vivim anem a l’escola com un acte automàtic cada dia.

Cada matí ens despertem sobre les 8 aproximadament, ens vestim amb la roba que ens ha preparat el pare o la mare, sense dubte neta i gens trencada, alguns de segur que ja amb la calefacció encesa a casa i això fa que ens vestim calentets i sense patir gens de fred i quan ha jo tenim, estem vestit, que cal dir que encara a alguns ens ho fan els grans (això de vestir-nos al matí, per són, pressa o veges tu a saber)… tenim el desdejuni a la taula.

Alguns fins i tot podem triar, ja no done l’opció de tindre o no desdejuni; sempre en tenim i com dic, potser fins i tot variat: llet, suc, batut, iogurt... galetes, tostades… tot un plaer.

I per acabar, ens abriguem d’allò més bé: abric amb bufanda i caputxa i guants si cal per anar a l’escola.

En el pitjor del casos anem a peu, camineu aproximadament uns quinze minuts aquells qui viuem mes allunyats de l’escola, potser ens duen en cotxe per això de no passar fred o si arribem tard.

I després de tot, hi ha dies que no ens volem alçar, ens fa mandra, estem cansats, fa fred, no volem anar al col·le… i algú/na arriba a plorar per vore si d’aquesta manera aconseguix que els grans ens deixen quedar-nos a casa.

Després d’aquesta reflexió on tots els caps anaven dient que si a mesura que jo els ho narrava hem vist aquest vídeo.

L’he parat a mesura que anavem veient trossos, perque volien preguntar o simplement opinar d’allò que veiem.

Hem descobert que hi ha nens  i nenes que no ho tenen tan fàcil com nosaltres i és que després del que hem vist, nosaltres ho tenim ben fàcil, no ens podem queixar!

Nens que caminen molt, per llocs molt perillosos, que naden… i que arrisquen fins i tot la vida per anar a l’escola.

Alguna veueta a dit: yo me quedaría en mi casa. I a aquesta frase alguns s’han unit: i jo també!

Aleshores per què ho fan? Pregunte jo.

Per què arrisquen la vida cada dia per poder anar a l’escola?

Ferran té la resposta: Perque volen aprendre!

Correcte! Volen aprendre i probablement a casa ningú no els pot ajudar perque tampoc no saben i l’única solució és aquesta.

Despertar-se molt promte, caminar durant hores, nadar, creuar ponts que pengen d’un fil, anar sense companyia d’adults i haver de cuidar-se entre els xiquets, anar en barques que es fabriquen ells mateixos, arribar mullats amb fred o calor… i ho fan sent un equip, recolzant-se i ajudant-se els uns als altres, sense plantejar-se com nosaltres fem de vegades quan sona el despertador que tenim son tal vegada eixe dia i no volem anar a l’escola!

FENT ESCOLA, SENT CONSCIENTS DE LA NOSTRA SORT, GAUDIM-LA!