CARTES QUE VAN I VENEN

Recordeu que vam rebre unes cartes, i també que nosaltres les vam respondre?

Doncs aquelles cartes van arribar, ací veieu. Són Ana i els seus alumnes amb les nostres cartes… 

Així que es van posar mans a l’obra i com que el nadal ja s’apropava van decidir enviar-nos una felicitació de Nadal, molt bonica.

                                      

Nosaltres no anem a ser menys i com que tota carta mereix una resposta, nosaltres també vam fer unes felicitacions desitjant-los bon nadal.

després li les vam dur a Pepe per tal de que les enviara per correu.

SETMANA DEL 12 AL 16 DE DESEMBRE

Aquesta setmana Izan ens ha dut el toc de la notícia. Un grup d’estudiants de la univeristat de València faran el seu viatge de final de curs al Sahara, a un camp de refugiats per tal d’ajudar a la gent… Aquest tema, el dels refugiats també va eixir a la notícia de Carles, ho recordeu?

                                     

Aitana, ha estat la cuinera de la setmana i ens ha dut una recepta d’una coca de xocolata.

La paraula bonica era de Angel: FANTASÍA.

- Algú sap què és la fantasia?

Rebeca: - Jugar con algo imaginario.

- Algú més ens pot dir alguna cosa sobre la fantasia?

- Berta: Alguna cosa que no pot passar.

                                                 

Aquesta setmana hem celebrat dos aniversaris, el dia 14 de desembre Pau Sebastia i Nerea feien 6 anys i aixó haviem de celebrar-ho, i la millor manera era fent un acròstic per a cadascú i cantant-los l’aniversari feliç.

 Rebeca ens va dur una bossa de joguines de la seua germana menuda, eren aliments que vam utilitzar per a clasificar si eren d’origen animal o vegetal…

Diego ens va dur divendres un experiment que va fer a casa per tal de tenir-lo a classe i observar-lo. Un pot de vidre amb fesols i cotó mullat. Ens ha contat que s’ha de regar amb gotetes com de pluja.

               

Hem acabat la setmana escribint la carta dels reis mags, que li la donarem als patges reials el dijous quan acabem la nostra actuació.
L'hem decorada i hem escrit tot allò que volem i hem enganxat fotos dels catàlegs de joguines. 

Quina emoció! Ja ve nadal!

MÉS PROTAGONISTES

Jesús és el dia 15, i quan li va tocar a ell obrir el sobre, la sorpresa era que ballariem la seua cançó preferida i després de pensar una estona va decidir “La bicicleta”.

Carles era el 16 i la seua sorpresa fou: “seure al costat de qui ell triara” i ell va triar seure al costat de Pablo, estava molt content.

                                                    

Dissabte i diumenge, 17 i 18, respectivament els mini protagonistes eren Júlia i Diego. A ella li va tocar dur fotos de quan era menuda per tal de compartir-les amb nosaltes.

La sorpresa de Diego era dur una pel·lícula.

Avui és dilluns 19 i li ha tocat a Sergio S: avui tots hem escrit el seu cap de setmana. Ens ha contat que va anar al forn de prop de sa casa a esmorzar, que va fer un dibuix i que el seu cosí Isaac va anar a sa casa a jugar amb ell. Cadascú ha dibuixat allò que ha triat del cap de setmana de Sergio.

Júlia ha dut moooltes fotos de quan era menudes i ens les ha explicades totes.

Diego ha portat la pel·lícula de Cazafantasmas, però a alguns xiquets els donava una mica de por i  hem decidit que en portarà un altra que no li done por a ningú.

Ja quasi tenim ací el nadal!

CONTROLS O FITXES IMPORTANTS

“En la educación, el objetivo no deben ser la notas de los exámenes, sinó la felicidad” Roger Schank.

L’altre dia la nostra classe va aparèixer la paraula “exàmen”, perque treballavem la lletra “x”…

- Algú sap què és? Pregunte jo i no recordé bé qui fou em va respondre:

- Una cosa molt difícil que fan els majors per a saber el que saben.

Algun altre va afegir:

- Però aixó nosaltres encara no en fem!

Nosaltres no fem exàmens, ni tampoc controls… nosatres fem fitxes importants… i és molt guai, perque quan fem fitxes importants els matins són molt divertits I sempre fem coses molt xules.

Fem les fitxes per equips i jo estic asseguda amb el grup que fa la fitxa, els explique l’enunciat i veig de molt prop si saben o no fer-ho o potser si no entenen alguna cosa.

Els altres xiques mentre van fent altres coses per a les que no necessiten la meua ajuda, almenys directa.

Un cop l’equip acaba, jo passe a un altre equip per fer la fitxa… fins que recorrec tots els equips de la classe.

CA-CA-CABEZA

EFECTO MARIPOSA

COLORAMA

CONSTRUCCIONS

SORPRESES DEL NOSTRE ARBRE DE NADAL

Nerea i Dylan van rebre la sorpresa del dissabte i diumenge.

Dilluns ambdos han vigut preparats. Nerea a dut el seu joc preferit: ca-ca-cabeza i Dylan ens ha dut les fotos de quan era menut i ens les ha explicades.

Dilluns era 12 i a la nostra classe el 12 és Ferran, així que ha obert el seu sobre i li ha tocat, contar-nos el seu cap de setmana.

 

L’he pujat dalt d’una cadira i ens ha contat tot el que ha fet: jugar un partit de futbol que va perdre perque jugava contra els primers de la lliga, també va vore jugar als seus germans, va anar de sopar a Bunyol, i diumenge anà al parc pel matí i per la vesprada a casa de Pablo.

Dimarts 13, li toca a Yasmina, no caldrà que us conte que és la primera feina que fem tots els matins, clar!! Abans de res!

 

Li ha tocat eixir molt a la pissarra així que avui, ha estat mig dia plantada davant de la PDI.

Avui dimecres és 14 i li ha tocat a Paula, havia de pensar-se la seua nadala preferida i després l’hem ballada tots. Ha triat Rodolfo el reno… i ens queda encara dijous i divendres…

 

 

EL IAIO DE CARLOS

El dimecres per la vesprada ens va visitar un altre iaio, dels que volen venir de manera voluntaria, i nosaltres contents i feliços, clar que si, de rebre a iaios a la nostra classe.

El iaio de Carlos és capità de vaixell.

Ens ha contat un munt de coses mentre anaven alçant mans i fent preguntes.

Ha portat el vaixell pirata del playmobil es respirava emoció a la classe.

Hem aprés les parts del vaixell babord, estribord, proa i popa.

La cofia és la part més alta d’un vaixell.

Hem parlat de radars, de periscopis, de submarins, d’élices.

Al mar no hi ha carreteres… ens ha contat de mapes i bruixòles.

Ens ha contat que els vaixells poden dur persones, animals o objectes.

-         Fins i tot un elefant? Ha preguntat algú.

-         Clar que sí. Diu el iaio. – Un vaixell pesa molt més que un elefant.

Li han preguntat si condueix molts tipus de vaixells i ens ha dit que sí: tant de vela com de motor.

-         Per què eres capità de vaixell? Li han preguntat.

-         Perque sempre m’ha agradat molt. Diu el iaio.

Sabeu que és la vocació? Els pregunta. Però, ells no ho saben.

Que estudieu per tal de treballar en aixó que us agrade perque ho fareu de més bona gana.

 

-         Per què tenen una bandera els vaixells?

-         Per tal d’identificar-se d’on són.

 

-         Com es fan els vaixells?

-         Hi ha arquitectes que són experts en dissenyar-los.

 

-         Els vaixells funcionen amb gasolina?

-         Clar, gasolina i dièsel.

 

-         Quants anys dus als barcos?

-         Uns 12 anys.

-         Des d’un vaixell es pot pescar?

-         Clar, tant com un esport o una professió.

Jo els recorde que el iaio de Rebeca ens va parlar d’aixó.

 

-         Quanta gasolina gasta un vaixell?

-         És una bona pregunta, diu el iaio. Perque al mar no hi ha gasolineres i és feina del capità saber quant en farà falta per tal d’arribar a destí. Els vaixells grans en gasten més que els menuts.

El iaio de Carlos ha dut gorres de capità de vaixell, tots ens les voliem posar com autèntics capitans.

 

Ací acaba una altra vesprada especial!