EL IAIO DE PAU S.

Divendres per la vesprada vam rebre la vista de Juan i Jose Miguel, els iaios de Pau S i Rebeca.

Per a mi fou emocionant… per els iaios i per els xiquets! És molt guai que el teu iaio vinga a col·le a contar una cosa que sap fer de manera especial… sempre convidem als pares… que és també està molt bé (que jo sóc mare) però els iaios són molt importants en la vida dels seus néts i així ho han demostrat ells.

Els iaios han vingut ben preparats.

Jose Miguel, el iaio de Pau ha vingut amb Mara, la mare de Pau, perque ell és sord i parla llengua de signes i necessitaven que algú en traduïra al llenguatge oral allò que ens contava el iaio.

Jose Miguel ens ha explicat com es fan escultures, perque ell és escultor i per a això ha vingut ben aviat de coses.

Ens ha ensenyat l’argila i l’hem tocada tots i el procés d’elaboració. Hem vist un motlle i la figura que es trau de dins i també una figura ja elaborada així com les eines per a treballar l’argila.

Ens ha contat que treballava a Lladró i ahí jo he fet una parada.

Elena: - Qui sap que és Lladró?

Carles: - Un lladre.

Elena: - Nooo.

Ferran: - Una persona que furta.

Elena: - Nooooo.

Sara: - El nom d’una empresa.

Elena: Exacte. (era important parar en aquest punt).

I ahí el iaio acaba i comença el torn de preguntes.

M’encanten tantes mans inquietes volent saber més coses.

Angel: -Costa molt de temps?

Iaio: - Depén del tipus de figura si és complicada o no i el tamany que tinga.

Paula: -Valen molts diners? (ha volgut fer-li la pregunta ella en llengua de signes, bonica, me la menge….)

Iaio: - sí, perque és una empresa de prestigi.

Berta: - Guanyes molts diners?

Iaio: - Quan treballava tenia un sou normal, ara sóc jubilat i faig algunes figures, però no guanye tants diners.

Paula: - Dinaves a la feina?

Iaio: - si. Es una empresa molt gran. Hi ha un menjador, piscina, tenis…

Sara: - T’agrada fer escultures?

Iaio: - sí. Quan era jove vaig fer moltes coses: Fuster, treballava a un fábrica de lámpares… però no m’agradava.

Saïda: - On conseguixes l’argila?

Iaio: - A València a una tenda.

Sara: - Com aconseguixen les figures qui les volen comprar?

Iaio: - Ho compren a Manises. Sabeu que vosaltres podeu practicar amb plastelina…

Berta: - Quan tardaves en arribar al treball? (Berta també vol fer la pregunta ella en gestos, però fa signes que s’inventa per tal de fer-se entendre… jijiji que bonica. Mara li ensenya els signes per a que el iaio la entenga)

Iaio: - Poquet perque vivia al mateix poble on treballava.

Elena: -Com nosaltres que venim al col·le caminant.

Angel: - A quina hora acabaves de treballar.

Iaio:  A les 6 o a les 8, depén de la feina.

Saïda: - Treballaveu molts?

Iaio: - Erem uns 900, ara hi ha menys gent, són 400.

Eixos números són massa grans per a nosaltres, els explique que 900 són com tots els xiquets de l’escola.

Pablo: - Quant començares a treballar?

Iaio: - Al 1974, vaig treballar uns 35 anys.

Uff… això és un fum.

 

 

 

 

 

 

 

Per tal d’acomidar-lo li fem un aplaudiment amb signes… mans amunt …. I també signant li diem gràcies.

                                     GRÀCIES!