DIA DE LA PAU

Ahir, dilluns 30 celebrarem el dia de la PAU a l’escola i és un tema que nosaltres ja haviem parlat perque Ferran va dur la paraula pau per al mural de les paraules boniques i vam dedicar-li una estona a parlar sobre pau, guerra i les conseqüencies.

També ho vam relacionar amb els refugiats perque dues de les notícies importants parlaven sobre refugiats i ho vam debatre també.

Hem fet un mural divertit per a la festa del dilluns i hem triat entre tots de manera democrática una paraula que simbolitze la pau, i ha estat AMISTAT.

Així de bonic ens ha quedat el mural.

També ens hem fet una corona per al dia de la celebració i així de guapos i guapes estem.

LAPBOOK: EL POBLE I LA CIUTAT

Hem estat parlant de la diferencia entre pobles i ciutats… ja vam parlar alguna cosa quan van apareixer els semàfors a la solapa de la circulació però en aquesta sessió aprofundim més.

Els pobles són: menuts, hi ha poques persones, els edificis són baixets, hi ha poc de tràfic i els carrers són estrets.

 

Les ciutats són: grans, hi ha moltes persones, els edificis són alts, hi ha molt de tràfic i els carrers són amples.

 

Hem parlat dels diferents oficis que hi ha als pobles i a les ciutats i hem fet les solapes, que ens han quedat xulíssimes. Ja quasi no es queda res i estem aprenent molt!

 

La següent sessió també ha estat sobre el poble i la ciutat i és que les professions dels pobles i les ciutats no són les mateixes.

Hem parlat que al poble els oficis són: ramader, pescador, miner, llenyater i agricultor.

A la ciutat les professions estan relacionades amb el comerç, les oficines i les fabriques.

Molt xulo!

SETMANA DEL 23 AL 27 DE GENER, ACABANT EL MES

Aquesta setmana el dilluns hem rebut a Miguel Angel amb la seua notícia i ens ha donat peu a parlar una miqueta.

 

Ens ha contat i ho ha fet molt bé que està nevant molt, tant que fins i tot ha nevat a algunes platges.

El nostre cuiner ha estat Ferran que ha fet llesquetes en ou, una recepta tradicional de dies de pluja.

 

Ens ho ha explicat molt bé perque a més de que s’ho sabia genial portava un recull de fotos molt ben fet i el barret de cuiner li senta de perles.

Ens ha dut unes llesquetes per a que les tastarem Lourdes i jo i les meues me les he menjades a l’hora del pati, estaven per a llepar-se els dits.

 

El Dimarts al matí, la senyo Conxa entra a fer suport amb nosaltres i després de fer el calendari ens ha contat que era el seu aniversari… ha complit… això no es diu, però nosaltres li hem fet un regal. Clar que sí, un acròstic.

Des que vam tornar de nadal i vam rebre una postal molt xula dels nostres amics de l’escola Cervantes, no sabem res més d’ells, així que nosaltres reobrim l’intercanvi de cartes i els contem els nostres nadals…

Així de xules ens han quedat les cartes i cada dia escribim molt millor.

La paraula bonica l’ha dut Aitana: FELICIDAD i tots hem pensat que sí que era una paraula bonica.

                                               

Elena: - Qui es feliç?

Tot alcen la mà.

Diego és feliç perque venen els seus iaios a la classe a contar-nos coses.

Saïda és feliç pels regals de reis de va rebre.

Pau V és feliç quan el deixen jugar.

Miguel ángel és feliç perque li agrada l’escola.

Berta és feliç perque on nosaltres vivim no hi ha guerra.

Pablo és feliç perque al seu aniversari li regalen el que ell vol.

Sergio G és feliç perque avui és el seu cumple, en fa 7.

Ferran és feliç perque el seu pare el porta a molts llocs.

Paula també és feliç pels regals de reis.

Rebeca entre altres coses perque cada dia va a algun lloc amb la seva família.

I Aitana l’encarregada de dur la paraula bonica és feliç quan juga amb Sara.

 Aquesta setmana ha sigut l’aniversari de Sergio G i li hem fet com no, un acróstic.

 

Divendres Júlia em va dur un sobre sorpresa: Fariem tot el que jo volguera i ballariem la meva cançó preferida que he reservat per a les 4:30 i ha estat “Rock en el col·le”.

Berta ens ha dut també una sorpresa: ha escrit un llibre, bo, serà una col·lecció sobre un gat molt divertit.

 

 

A la nostra classe, no ens podem avorrir.

SAMBORI

L’altre dia, en obrir la caixa de Rayo, hi havia una inscripció i una carta. Rayo ens va explicar a la carta que ens convidava a participar en un concurs “el premi Sambori” que de segur ens quedava una història xulíssima i vam fer una votació per saber si voliem o no participar.

Com jo esperava, anem a participar al “sambori” i ara falta saber… sobre que farem l’història.

Hem anat dient protagonistes i quan ja en teniem uns quants hem votat quin voliem la majoria, ha guanyat l’ós.

Al dia següent Rayo ens té una altra carta on ens diu que ha estat pensant i la història parlarà d’un ós que està gris, però és un ós de colors, que li haurà passat? Com podrà recuperar ara els seus colors?

I com sempre, mans amunt i ens posem a donar idees. Som una classe que ens encanta participar i a mi m’alegra molt vore com ens il·lusionen les coses, les ganes que posen per fer les coses i l’entusiasme amb que va tot ben decorat… I després d’una llarga estona, sí! Tenim una història… que no us podem contar, sols dir-vos que hi ha dos personatges: Marcel l’ós i Ferran el camaleó.

Per triar els personatges cadascú fa un ós i un camaleó i entre Lourdes i jo ho col·loquem a la paret de classe.

Al dia següent, sorpresa! Jo no m’havia adonat però faltava un ós i un camaleó de la paret i el vam buscar per la classe i no estaven. Sabeu que? En obrir la caixa de Rayo ens ha contat que després de que nosaltres marxarem a casa, va eixir de la caixa i va triar els que més li havien agradat: l’ós de Rebeca i el camaleó de Carles. Aquests serán els protagonistes.

Ara ens toca treballar molt amb les il·lustracions i el text i tenim una bona feina per fer!

SANT ANTONI

Al nostre poble hi ha una festa de gran tradició: la festa de sant Antoni, i encara que tenim més festes aquesta és la que ens defineix com a poble.

I quina millor manera de celebrar-ho que convidant a persones que ens conten coses d’aquesta festa tan estimada per nosaltres.

Han vingut tres persones: Juan, el pare de Sergio Sancho que forma part de l’Associació de Sant Antoni, i Fran i Santi, de l’ajuntament.

Nosaltres estavem molt emocionats perque l’alcalde anava a vindre a la nostra classe i l’esperàvem amb il·lusió.

Ens han contat que Antonio era un home que va anar a meditar al desert i allí cuidava animals.

Les calderes que fan representen perque ell donava de menjar a gent que no tenia i la foguera representa el foc, que és curatiu.

Ens han contat la programació que comença divendres i acaba diumenge.

I després de contar alló que ells sabien… comencen les preguntes:

Diego: - Qué fa el retor?

- Beneir els animals i les calderes amb aigua beneida. Quan el retor beneix els animals els protegeix per a que no els passe res.

Sara: - Com aconsegueix el retor l’aigua beneïda?

- La fa beneïda resant oracions.

Pablo: Com de alt arriben els coets?

- Depén de com els tires, però no solen eixir-se’n de la gabia i aquesta mesura 12 metres.

Miguel Angel: - Quants festers hi ha?

- Són 24 festers i al voltant de 200 associats.

Carles: - Quan es crema la foguera?

- El proper divendres.

Pablo: - A quina hora?

- A les 9.

Pablo: - Com es fa la foguera?

- Amb coses velles o llenya de camps.

Sergio S: L’alcalde s’ha cremat.

Després de que Sergio ens descobrisca aquest accident Fran aprofita per tal de contar-nos com han d’anar vestits els qui tiren coets i perque… perque és perillos.

Juan diu: - Als coets no els hem de tindre por, pero sí respecte.

Sergio S: Dins la barraca tiren coets.

- sí, dins la barraca tiren coets i la barraca simbolitza la cova on vivia sant Antoni.

Pau V: Hi ha algo en el medio?

- Sí, es el “mayo”. Perque abans no sols hi havia una falla i d’aquesta manera amb aquest pal tan alt els veïns ja sabien on hi havia una foguera i podien deixar ahí els trastos vells.

Jo aprofite per convidar a Sergio S. que és un apasionat d’aquesta festa a que ens conte que és el barracot i que fan allí, i ens ho han contat de meravella.

Sara: - T’agrada ser alcalde?

Fran: - Si. Clar.

Pablo: Quants anys tens?

Fran: 25.

Pau V: Quan treballes on et sentes?

Fran: Al meu despatx.

Elena: Quan tindrem escola nova?

Santi: En abril comencen les obres i duraran un any.

Sara: Com es fan el petardos?

Juan: - Amb metxa, envoltori i pólvora.

Sergio S, sap una tècnica de fer-los i ens ho explicat com tot un expert.

Se’ns acaba el temps i els agraïm als tres el temps que ens han dedicat.

Per acabar ens fem una foto.

                                     

Sara que avui celebra el seu aniversari en vol una ella sola amb Fran.

Diego s’afegeix al protagonisme… em diu que ell fa pocs dies que va cumplir anys i també vol una foto.

GRÀCIES SANTI, JUAN I FRAN!

SETMANA DEL 16 AL 20 DE GENER

Aquesta setmana el noticiari del dilluns va estar molt encertat… després de sonar la música de capçalera Júlia ens va contar que els hospitals estaven plens de gent perque hi ha molta grip.

Hem estat parlant de que és la grip… i sembla que a classe algú deu de tenir-la perque aquesta setmana han faltat molts xiquets i xiquetes.

Nerea era aquesta setmana la cuinera i ens ha dut un parell de flams: un per a Lourdes i un per a mi, que ens vam menjar per a berenar i estaven, boníssims. Ens va contar a la perfecció com una cuinera profesional la recepta pas a pas i a més va portar un munt de fotos super grans i així ens va quedar ja més que clar. Super bé, Nerea!

                                        

                                   

El Diumenge vaig anar a un concert de rock infantil, molt divertit i molt recomanable, era un concert dels Ramonets, els meus fills i jo ens ho vam passar tan bé que vam comprar el cd i dilluns per la vesprada el vaig dur al col·le i abans d’anar-se’n a casa vam ballar la cançó de “Rock al col·le” i ens ho vam passar pipa.

Ja duem un trimestre de classe, i a cada taula jo els pose a cadascú el número de llista i el seu nom. Aquesta setmana he fet un canvi, al nom li he afegit els dos cognoms per anar practicant a escriure’ls amb la minúscula.

A més hem fet canvi de grups, tornem a formar grups de 6 perque a la classe cabem millor així… canviem de formació i de companys de taula… ho hem celebrat amb jocs: nombres de plastelina, dominó, puzles i l’UNO.

La palabra bonita l’ha dut Yasmina i ha triat la paraula FLOR, hem parlat que les flors són molt boniques i que en regalen flors en ocasions especials: a persones que estimem, quan naix un bebé li duem flors a la mare… i ja la tenim penjada al nostre mural.

                                         

El divendres 20 fou l’aniversari de Sara i com no podia ser d’un altra manera li vam regalar un acròstic.

                                  

Les nostres setmanes estan repletes de coses ben divertides.

PROPERA ACTUACIÓ!

Després de contar el conte de “LA OVEJITA QUE VINO A CENAR” a la classe de les ovelles que els va encantar, va preguntar-li a la senyo Encarni, de la classe dels koales si ells volien que els contarem una història… i és molt guai que et conten contes i també ho és contar-los i a nosaltres ens agrada.

Com que no hem trobat cap conte de koales hem decidit bucar-ne un altre i ha estat el d’ELMER, l’elefant de colors.

He estat pensant i serà xulo fer-lo amb titelles, així que després de fer un repàs i refrescar la memòria perque nosaltres ja el coneixem ens hem posat a treballar.

Ací tenim el teatre de guinyol que utilitzarem per al nostre contacontes.

CANVI DE LLOC I DE NOMS

Després de nadal toca canviar de lloc i hem tornat als equips de 6 perque a la nostra classe no cabem massa bé organitzats en grups més menuts.

 

Després de pensar i pensar ja tinc clar com seure i hem afegit un canvi.

Durant el primer trimestre cadascú tenia a un cantonet de la taula el seu nom i el número de llista amb la majúscula en roig perque mai oblidem que als noms propis la primera és majúscula.

El canvi ha estat que els he afegit també ambdós cognoms perque de vegades algú no els recorda i així sempre els tenim a la vista… per una temporadeta ja estem organitzats de categoria.

LÁGRIMAS BAJO LA CAMA

La senyo Lourdes ens ha llegit el conte de “Lágrimas bajo la cama” i aixó ens ha donat peu a parlar sobre les llàgrimes…

Quant i perque plorem?

A Lourdes se li ha acudit una boníssima idea: ens ha dut una llàgrima a cadascú per tal de que poguerem escriure les coses que ens fan plorar i després ho hem explicat a tots.

 Hem fet un mural conjunt. Mireu, mireu…

Els xiquets i xiquetes de la nostra classe, i les Mestres, plorem de dolor, de tristesa, de risa, d’emoció i d’impotencia.

Ha estat una activitat molt interessant.

Moltes gràcies, senyo Lourdes!