Els últims protagonistes també han
tingut la seua sorpresa, tots, fins al 23. Inclús jo, que en principi no tenia
sobre, també en vaig tindre’n, i amb moltes sopreses.
Quin final de trimestre més bonic!
El número 20, és Pau S. i li va tocar
seure al costat de qui ell escollira. Va voler seure al costat de Pau V.
El 21 era Carlos i com eixe dia
anavem a la Residència dels iaios, va ser el primer en encapçalar la filera d’anada
i tornada. I és que ser el primer mola molt!
El 22 fou Sara, ella va anar la
primera fins a la casa de la Cultura on fariem el nostre festival de nadales i
després també van ser ella i la seua parella, les qui van ser les primeres a la
filera de tornada a l’escola.
El dijous per la vesprada, Pau V, que
és el 23, va obrir el seu sobre: Seràs el primer en la cua per anar a visitar
del betlem del iaio de Mario Borràs.
I no m’oblide no! Jo vaig tindre un
sobre: tenia un regal, podia triar una cançó que m’agradara i ballar-la tots i
el tercer i el que més em va agradar fou que rebria una abraçada de cadascun
dels meus alumnes.
El regal es va posposar, perque no el
tenien, la cançó, vaig triar-ne una d’aquestes que estan a la moda…. I el regal
més bo, el que més em va agradar van ser les abraçades… que bones, que sinceres
i que intenses… de tots i cadascun dels meus alumnes, sense preses… em van
recarregar les piles i em van omplir l’anima d’estima.
El dijous va arribar el meu regalet,
era un cap de troll, de la pel·lícula, que es col·loca al damunt dels llapis…
amb uns cabells que fan pessigolles… i plin! Vaig tindre una idea, anavem a
jugar al “mannequin challenge” i jo intentava fer-los moure amb els cabells
suaus del troll i els guanyadors, aquells qui no es van moure gens, van triar
una cançó que vam ballar tots i totes.
Sóc feliç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada