EL IAIO DE BERTA

L´últim dilluns, el dilluns 19 per la vesprada ens va visitar el iaio de Berta, Modesto.

Modesto va vindre a l’escola molt elegant, ja el veieu a les fotos!

Voliem fer-li un regal i li vam cantar la nadala que dijous cantariem al festival.

- Ets el primer en escoltar la cançó Modesto. Li vaig dir jo. I ell ens feu un gran aplaudiment quan acabarem de cantar-la.

Modesto venia a contar-nos com ha estat la seua vida, com fou la seua infantesa i curiositats que tal vegada els meus alumnes no coneixen.

 

Ens ha dut garrofes, ens ha ensenyat que dins duen un pinyonets que es diuen garrofins. Quan ell era menut es menjaven les garrofes i amb elles feien xocolata, les garrofes també les menjaven els animals, però que si les menjaven verdes, els animals morien.

Tots creuen que al pati hi ha garrofes perque hi ha algun fruit semblant, però no són garroferes.

Modesto: - Algú sap d’on ixen les garrofes?

Saïda: - De les garroferes.

Ens ha contat que de menuts collien garrofes, raïm, que on està l’escola abans hi havia vinyes i oliveres, al gener les plegaven, les olives , i ho feien agenollats.

Saïda: - Tenieu pares?

Modesto: -Si.

Jo crec que aixó qué els xiquets treballaren li ha fet pensar a Saïda que no tenien qui els cuidara.

Sara: - Treballaven els pares?

Pense que a Sara li ronda el mateix dubte pel cap.

Modesto: - Treballaven en el que podíen, només al camp. De ben menuts haviem de treballar per ajudar als pares, no teniem com vosaltres tanta roba i sabates boniques, sols teniem un pantaló curt i passavem molt de fred i alguns xiquets anaven descalços.

Paula: - El meu iaio als 5 anys ja treballava perque no hi havia col·le.

Modesto ens conta que sa mare i posava un entrepà a ell i a algun xiquet que els seus pares no podíen posar-li’l o li donava un mosset del seu. Posaven entrepans de “piverroig” mullaet en un poc d’oli, les famílies que en teníen.

Aitana: - Alguns iaios no saben dibuixar ni pintar?

Modesto (somriu): - Ni escriure ni llegir tampoc.

Diego: - L’entrepà que et posava ta mare estava bo?

Modesto: - Si perque em posaven sobrassada i una miqueta d’oli perque els meus pares tenien oliveres.

Vosaltres vos fareu molt alts, perque bebeu molta llet, la meua generació som tots baixets perque com no podíem beure llet, sols bebíen els qui tenien vaques.

 

Sara: - I si t’oblidaves l’esmorzar a l’escola?

Modesto: - Nosaltres a l’escola no portavem esmorzar, no menjavem res fins al dinar. A casa, a l’hora de dinar posaven una cassola al mig de la taula i amb una cullera de fusta menjaven tots alhora.

Aitana: - Teníeu joguets?

Modesto: - Eren de cartró. Una vegada em van regalar un cavall de cartró, vaig voler fer que nadara en un gibrell i el cavall es va derretir.

Jesús: - Teníeu teles?

Modesto: - No. Soles radios.

Pau V: - I com veies les notícies?

Modesto: - Les escoltava per la radio.

Júlia: - I com vos divertieu sense tele?

Modesto (es riu): - Ompliem un pot amb aigua, el posavem a una finestra, li nugavem un fil i el fil a una pedra i quan passaven les dones ensopegaven amb el fil i els queia l’aigua al cap. Després les nostre mares ens pegaven al cul.

Jugavem al fútbol al carrer Magdalena i de vegades els pegavem alguna pilotada a la cara a alguna dona i de seguida anava a buscar a la nostra mare i ens pegava al cul, i alguns gastaven les varetes del paraigua i amb elles feiem fletxes i jugavem a clavar-les als monyos de les dones, però aixó era perillós.

Quan era temps dels albercocs, en menjàvem tants que ens posavem malats de la panxa.

Jesús: - Hi havia llits?

Modesto: - Sí, però els matalassos eren de panotxa, no eren llits còmodes com ara i per tal de tapar-se també estava malament, no hi havia poques mantes.

Pau V: - Hi havia pistoles?

Modesto: -Clar que sí. I tu qué faries?

Pau V: - Jo caçaria.

Sara: - Eixa época t’agradava?

Modesto: - Em va tocar viure-la i clar que m’agradava. “Donde me hayo me encuentro”.

Diego: - El que més m’agrada és la pilotada…

Modesto: - Em pareix a mi que tu eres molt pillo, per a fer-te el xulet davant les xiques.

Sabeu que? Les xiques es passejaven amb un davantal i ens agradava desnugar-los el davantal i els queien a terra.

Paula: - Si tenies radio i sonava una cançó i no podies ballar perque no tenies roba, que feies?

A Modesto li entra molta risa.

Pau V: - Hi havia banyador?

Modesto: - clar.

Jesús: -Hi havia ulleres?

Modesto: - Jo no ho recordé molt bé, erem tan pobrets que no teniem ni per a menjar.

Ferran: -Hi havia dutxes?

Modesto: - Ens les inventàvem amb una arruixadora o un gibrell.

Les cases tenien al fons un corral amb un animal i al costat hi havia un femer. Sabeu com eren els banys? Eren una pedra amb un forat…

Ens conta algunes anècdotes dels banys i tots es pixen de riure.

Ens conta que va treballar de mecànic als 13 o 14 anys però el seu ofici el torner. Als anys 60 va anar a Alemanya i va estar allí 3 anys.

Ens conta que allí els xiquets de matí feien entre ells de polícies per tal de organitzar el tràfic de la ciutat a l’hora d’anar a l’escola. Es posaven al pas de peatons amb un cartell que deia “paren” i així els xiquets creuaven el carrer. Allí feia molt de fred, tant que els mocs es congelaven i hi havia molta neu i el primer que passava feia un camí entre la neu pel que després passaven tots.

Carles: - A qué anares a Alemanya?

Modesto: - Vaig anar a aprendre del meu ofici. Els meus pares van signar per a deixar-me anar i vaig estar allí fins als 22 anys. Allí jugava al futbol i era porter.

Sabeu? A la vostra senyoreta heu de respectar-la i voler-la molt i cuidar-la.

El meu mestre ens castigava amb un regle a la mào en mans en creu i havien d’aguantar llibre que pesaven molt.

Sara: - La mestra no pensava que vos feia mal?

Modesto: - Clar, per això ho feia, per fer-nos mal.

Rebeca: - Tu feies de xiquet policía a Alemanya?

Modesto: - Noooo… jo ja era gran. Jo ho veia.

Júlia: - Hi havia gent grossa?

Modesto: - Clar, hi havia gent grossa, però més prima que grossa.

Sabeu qué? Un dia el meu germà es va amagar baix del llit i quan la meua germana va entrar li va agafar el peu i li va donar un ensurt de mort.

Jesús: - Hi havia petardos?

Modesto: - Sí, però eren de canya i eren molt perillosos.

Mireu el meu dit, sabeu per que està així?

Diego: - Te hiciste daño?

Modesto: - Em vaig tallar el dit amb una corvella.

Heu de voler molt als vostres iaios que saben molt perque són majors…

Després de tota la vesprada contant i preguntant vam acomiadar a Modesto que estava content i pletòric d’haver passat la vesprada amb nosaltres i no sols ell, Berta se’l mirava emocionada i amb un somriure que li omplia la cara i uns ulls que brillaven d’alegria.

Tot un plaer la teva visita Modesto, i és qué l’escola, és un món d’emocions.