LES FORMIGUES S'HAN CONSTIPAT

A l’escola també celebrem el dia del llibre i els xiquets de primer hem fet una animació lectora del llibre “Les formigues s’han constipat”.

 

Ha vingut Sara, una xica amb qui ens ho hem passat molt bé parlant d’Anna, Joana i les formigues…

 

Ens ha ensenyat el ball de les formigues i hem eixit tots i totes a ballar.

 

El conte l’he llegit jo a classe i després hem fet un dictat del que posa a la contraportada.

Això que és, la contraportada? Berta diu que és un resum per tal de saber de que va la història.

Al·lucinant com de be escriuen ja al dictat, no direu que no! Veieu!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A que no sabieu que les formigues es constipen…. Ens ho hem passat pipa!

 

23 D'ABRIL

Tornem de les vacances amb les piles a tope i un munt de coses per fer, per contar i per aprendre.

El dia 23 d’abril encara estavem de vacances però eixe dia no es pot passar per alt i s’ha de celebrar.

Algú sap que es celebra el 23 d’abril? Doncs no, a la classe ningú ho sabia i així que els vaig haver d’explicar que és el dia del llibre i que l’acompanya una llegenda: la llegenda de Sant Jordi.

La conegueu? Doncs tampoc la coneixen, així que els l’he de contar.

Aixó de llegenda és que diuen que ha passat però no ho sabem segur així que fa o no fa nosaltres ens ho creguem.

En aquesta història ens cal un cavaller, un drac i una princesa “maripuri” i és que no era gens valenta, aquesta nena.

Triem 3 voluntaris d’actors i pugem la princesa dalt la torre, cridant auxili amb veu de “maripuri” i amb els braços com una “maripuri” perque un drac que treu foc per la boca se la vol menjar… arriba Sant Jordi, amb la seua llança mata al drac i de la sang que cau a terra neix un roser i una de les roses li la regala el nostre sant Jordi a la nostra princesa “maripuri”.

Hem vist un vídeo amb teatre d’ombres o de la llum que ens conta la història i un altre d’una cançò que ens hem aprés de Dàmaris Gelabert que hem copiat a poc a poc a la llibreta i hem fet un dibuix.

 

 

 

Mireu, mireu quina feina!

Hem parlat de la fira del llibre de València, que han montat als jardins de Vivers i els he contat que és un bon moment, el proper cap de setmana per fer-li una visita perque a més de poder comprar-nos algun llibre, fan tallers i actuacions molt xules!

Ànim, vinga, tots a la fira!

 

 

 

LA ABUELA DURMIENTE

Aquesta setmana Raio s’acomiada i no té massa clar si es quedarà a l’escola els dies de vacances o anira al Penyó a visitar els seus i prendre una mica el solet de primavera.

S’acomiada amb un llibre i el títol té truquet: ens diu que és un títol de princeses amb una paraula canviada i ho hem d’endevinar.

Plutja d’idees primer de nom de la princesa i després de dir-ne unes quantes: LA BELLA DURMIENTE. Correcta aquesta és i pensem quina paraula haurà canviat si “bella” o “durmiente”; la majoria pensen que durmiente, doncs no, és la paraula bella i ara hem de pensar qui és la durmiente. Diuen moltes coses i al final els done una pista: té els cabell blancs i Ferran endevina la paraula, és abuela.

El conte es diu LA ABUELA DURMIENTE.

 

Dimcres llegim el conte i després d’escoltar-me atents, com si fos la millor de les narradores d’hostòries els pregunte si algú em conta de nou la història.

Paula diu la abuela estaba soñando con un príncipe azul.

Beta aporta que la iaia dormía desde feia un mes i abans feia coses rares.

Per qué feia coses rares?

Sara: Perque esperava a un princep.

Jo els conte que la meua iaia, quan era molt velleta feia coses rares.

Ferran diu que el seu iaio també, que no sap qui és i diu que la seua mare ha estat allí i no és veritat.

Sara ens aclareix que és perque són vellets i no recorden les coses.

Alguns diuen que els seus iaios no recorden els seus noms i els confonen amb els dels seus germans o cosins i és que els iaios tenen molts noms al cap.

Però els explique no és el mateix confondre els noms que fer coses rares, perque alguns iaios tenen una malaltia anomenada alzheimer.

Saïda ens conta que la seua iaia no pot menjar sucre però és una cabuda i no fa cas.

Els ensenye l’última il·lustració, el nen visita la iaia però aquesta ja no està. Que ha passat?

 

Ferran diu que se’n ha anat amb el princep.

I per què? Ferran diu que perque estan enamorats.

És un bon final però Berta no està massa conforme i alça la mà posant el toc de maduresa. Berta ens aclareix que aixó del princep vol dir que la iaia ha mort i que els marxat per a sempre.

Parlem del cicle de la vida… Quina estona més bonica!

I com sempre acabem fent un dibuix i un atrevit resum del conte.

 

 

Quanta inocència, tendresa i vida plena i llarga per anar a poc a poc descobrint.

Cada dia més i més enamorada de la meua feina.

FENT ESCOLA, FENT EMOCIÓ!