EL NIÑO COMEPALABRAS

Aquesta setmana el Rayo ens ha dut un altre llibre… menuda biblioteca té! I a la carta ens ha proposat un joc.

Fer una pluja d’idees. Sabeu que és això?

Júlia diu que a la tele ha escoltat “tormenta de ideas”.

Molt bé! Els he contat que una pluja d’idees és que cadascú dia una idea que se li ocorrega.

Ens ha dit un tros del títol del llibre “Erase una vez un niño…” i ens ha contat que falta una paraula. Les persones que mengen? Aliments, em diuen tots. Clar! Però els llibres són màgics i fantàstics així que la paraula que falta no és cap aliment.

Així que per equips, en ordre han anat dient coses: come paredes, aviones, casas, letras, palabras, puertas….

Sara ho ha endevinat: Erase una vez un niño comepalabras.

I amb el silenci que acostumen quan llegim un llibre els l’he contat.

Després hem estat parlant del llibre, del que li passa al xiquet i de les palabres que s’ha menjat.

Hem parlat de la RABIA. Hi ha alguna cosa que us done rabia?

Ferran: - Quan el meu germà em fa la punyeta.

Jesús: - Que el meu germà no em deixa la consola.

Paula: - Igual que Jesús.

Rebeca: - En la mare quan no em deixa mirar la tele, perque ella té tot el dia.

Sara: - El meu germà que no em deixava tocar el gos del nostre amic.

Carles: - Quan mon pare no em deixa anar a la fira.

I alegria? Heu sentit alegria alguna vegada?

Ferran: - Quan mon pare ve de treballar. (que bonic!).

Pau S: - Quan vaig a un concert.

Aitana: - Quan vaig a casa de Sara.

Pau V: -Quan em compren un joguet.

Júlia: - Quan estic amb la família.

I por? Heu sentit por?

Carles: - Quan Marc em pega.

Sergio G: - A les abelles.

Saïda: - Als malsons.

Paula: -Em fan por els sustos.

Sergio S: - A les cucaratxes.

Alguna vegada hem sentit tristesa?

Sara: Quan va morir el meu iaio.

Berta: Quan em van dir que no podia tindre una mascota.

Jesús: Quan va morir el meu iaio.

Yasmina: Perque no he anat a Tarragona a vore als meus cosins.

I amor? Ooooh! Per qui sentim amor?

Nerea: - Per la meua cosina.

Diego i Angel: - Per la meua novia.

Carlos: - Per Pepe, el meu gat.

Rebeca: -Per tot el món que conec. (I és que l’amor és infinit).

I després de xarrar hem dibuixat alguna cosa del llibre i també hem escrit per darrere la història, cadascú fins on pot.

FENT ESCOLA, DESPERTANT EMOCIONS!