ACABEM EL TRIMESTRE

Aquesta setmana la notícia l’ha dut Sergio S i ens parla d’un transport, molt apropiat perque vam acabar el tema la setmana passada. Ens ha contat que a Sieteaguas, un poble de València l’estació del tren ha quedat abandonada perque ja no passen trens.

I així queda el nostre tauler de notícies.

 

La nostra cuinera ha estat Sara que ha fet un pastís de girasol perque és la forma de motle que ha triat ella.

I després de Sara sols ens queda una recepta per tenir el nostre llibre complet. Quina il·lusió!

 

La paraula bonica és de Pau S i ha triat la paraula VIAJAR…. I per què Pau?

Pau S: -Perqué pots coneixer amics.

Per què penseu que VIAJAR és una paraula bonica?

Berta i Paula pensen igual que Pau S, perqué pots fer amics nous.

Sara: -Pots estar en la teua família.

Rebeca: - Pots conèixer els llocs on vas.

Berta: - Pots gaudir de llocs nous.

Aitana: - Pots fer amistats i amistat també era una paraula bonica.

Saïda: - Igual vas a una ciutat que creus que no és bonica i si que ho és.

Sara: -Pots fer una aventura.

Jesús: -Pots descubrir pobles.

Ferran: -Pensaves que un lloc no existeix i si que existeix.

Berta: - El meu pare va anar a Japó i va demanar una sopa que no sabia de que era perque estava en japonés i era una sopa de espines.

Sara: -Frank de la jungla fa molts viatges.

Els ensenye un llibre que es diu: Niños como yo. I obric per una família que viu a Africa i els pregunte que si anarem a l’Àfrica amb la tribu massai que coneixerim?

Rebeca: - Cases noves i menjars nous.

Ferran: - Jocs nous també podem coneixer però ens ho passem millor nosaltres.

I per què? Els pregunte.

Ángel: - Perque ells no tenen joguets i s’han d’inventar els jocs  i nosaltres tenim joguets.

I penseu que s’ho passaran millor?

Rebeca: - A mi els joguets me avorreixen i jo jugue amb l’imaginació.

Berta ens conta una anécdota del seu iaio de quan era menut.

Dylan: - Ma mare quan era xicoteta jugava al carrer.

Ferran: - Era divertit perque tot era lliure i no hi havia cotxes.

Els faig memòria de quan els vaig contar “Més enllà de l’oceà” perque no hi havia quasi de res i els meus fills s’ho passaren pipa.

Rebeca ens conta que també ha anat a Equador.

Ferran: - Per a mi és més guai jugar en el meu germà que jo sol en els joguets.

Jesús: - Jo al camping no vaig dur joguets i feiem cases de pedres, pals i llaunes.

Júlia: - En Jaen no hi ha joguets i jo m’ho passe molt bé.

Berta ens conta una altra anécdota del iaia quan va viatjar a Alemanya.

Sara: - Jo tinc dues amigues i juguem a bancs amb pedres.

I on us agradaria viatjar i per què?

Pablo: - A Madrid, a la Warner.

Yasmina: - A Morella i Estivella perque hi ha piscina.

Dylan: - A París.

Sara: - A París per tal de pujar a la torre Eiffel.

Berta: - A Venecia per anar en barca.

Carles: - A la fira de Salsadella.

Paula: - A Marina d’Or per les piscines.

Júlia: - A Granada i Sevilla per pujar en carro i vaixell.

Jesús: - A París també per la torre.

Pau S: - A Port Aventura.

Aitana:  -A Disney per vore a les princeses.

Sergio S: - A París i a Disney. Quina sort perque fa a fer el somni realitat aquestes pasqües.

Ferran: - A França perque vol conèixer un jugador de futbol.

Rebeca: - A Equador i tornar a visitar la família.

Nerea: - A Marina d’Or.

Miguel Angel, Sergio G i Angel: -A París.

Izan: - A Portugal per coneixer a Cristiano Ronaldo.

Pau V: - A Pamplona, als San Fermins per vore bous.

 

 I així ens ha quedat el nostre mural de paraules boniques que tenim a punt d’acabar.

 

Els nostres cucs al cap de setmana han fet molta feina, perque ja tenim 4 capolls de seda. Mireu!

 

 

 

Com que venen vacances i els cucs no es poden quedar a l’escola sols, hem preguntat i tenim dos candidats per tal de cuidar-los durant les vacances: Angel i Rebeca.

Yasmina la secretaria ha pensat un número entre l’1 i el 10 i ells havien de endevinar-lo. Ha estat Angel qui ha dit el número i qui s’ha endut els cucs a casa.

Aquestes vacances tindrem dos aniversaris però com que no esterem per tal de fer-los l’acròstic doncs els fem abans d’anar-se’n. Són els aniversaris de Carlos i de Izan.

 

 

Dimecres per la vesprada, després de repartir els deures de vacances i les notes va manar a passar una estona i menjar-se la mona al parc de la Senyera amb tots els companys de primer cicle.

Ha estat una estona divertida!

En tornar a l’escola ens quedaven 10 minuts per anar-se’n a casa i he aprofitat per tal de desitjar-los unes bones vacances i fer-los reflexionar que quan tornem ja no ens queda res per acabar primer i hem de treballar molt.

Els he convidat a pensar, com hem treballat aquest trimestre? I estan d’acord amb mi perque hem treballat molt i això es mereix un fort aplaudiment i d’aquesta manera acomiadem aquest segon trimestre donant la benvinguda a les vacances picant fort de mans pels nostres merits i el nostre esforç.

FENT ESCOLA, FENT EQUIP!