KAMISHIBAI

Aquesta setmana Rayo ens ha deixat una nota, no hi ha ni rastre de conte.

L’hem llegida en veu alta entre uns quants i després ens ha anat donant pistes per tal de descubrir una paraula: KAMISHIBAI.

Sabeu què és? Els pregunte. Però no tenen ni idea.

La nota diu que li ho podem preguntar a la senyo de infantil Sonia, i allí que he enviat a la secretaria, al repartidor i a la recollidora. La resta ens hem quedat esperant a classe, que será això? Han vingut molt carregats.

He obert eixa caixa de cartó i ha aparegut una maleta de fusta que semblava una finestra i una caixa amb unes làmines que la primera deia: LOS PRINCIPES AZULES.

 

                          

 

 

Els he dit que hi havia un trosset escrit… que era? Recorden que és el resum que llegim a la llibreria o a la biblo abans de comparar o endur-se el llibre. L’he llegit i els ha semblat interesant i divertit així que a contar-lo.

Primer hem parlat del kamishibai, que significa teatro de papel i que es va inventar a Tokio, al Japó, l’any 1930. En aquella época no hi havia cotxes ni un munt de coses modernes com les que tenim ara, així que hi havia homes que anaven en bicileta venent llepolies. No en venien moltes perque la gent no tenia massa diners i es va inventar aquest teatre fet com una maleta.

Tocaba la carraca i quan els xiquets s’apropaven l’obria i contava històries tradicionals japoneses i dit aixó… prepare el Kamishibai i em sente per tal de contar-lo.

Després fem dibuix i escribim… tenim dues opcions: contar la història dels princeps o la del kamishibai.

Veieu:

 

Fent escola, fent cultura!