Escola, món d'emocions: TORNEM DE PASQUA

Tornem de pasqua i agafem amb ganes el tercer trimestre. En arribar ens hem posat al dia… feia molt que no ens veiem i ens hem de contar que hem fet aquest dies. Els deures de pasqua eren fer un diari de les vacances i en arribar cadascú ha triat la página del diari on contava allò que més li ha agradat i cadascú ha llegit la seua.

Com que no dona temps de llegir-les totes he fet dos grans llibres amb els seus diaris de vacances i així podrán endur-se-les a casa i amb tranquilitat poder vore que han fet els seus companys… hi ha molta montanya, molta mona de pasqua i uns quants viatges amb avió inclós… molt hi ha que veure a eixos llibres! I d’un d’eixos viatges he rebut regal! Super il·lusió i un parell d’abraçades que li he donat al meu xic Sergio S, m’ha dut ni més ni menys que un clauer de la torre Eiffel de París on ha estat de vacances, una torre morada, preciosa que ja tinc posada al meu clauer del col·le.

Recorde que Angel va endur-se els cucs, com no han tornat i molt ben cuidats… ja tenim un capoll més i mireu mireu que grossos estan!

Carles ens porta també visita tres cucs que corren que se les pelen i que hem col·locat amb els cucs de seda, qualsevol cosa pot passar…

Berta ens ha sorprés en la tornada a l’escola, aquestes vacances s’ha comprat una cosa… i no una cosa qualsevol no! Una venus atrapamosques, l’enveja de tota la classe, l’hem tingut un dia amb nosaltres per poder mirar-la perque és una planta molt delicada i tots i totes hem al·lucinat.

A naturals hem començat tema nou, els materials i aquesta setmana que parlavem de les característiques dels materials hem vist el video de Uri Geller, aquell que doblava les culleres. Ferran em diu: com potser que el conegues si tu no havies nascut? Perque el video l’han fet a la tele moltes vegades i quan tu sigues gran i ho contes a algú et dirà i com ho saps si no havies nascut? I diràs perque la meua mestra de primer m’ho va ensenyar.

Mireu i recordeu-lo.

Aquesta setmana hem rebut correu! Carta dels amics de València de l’escola Cervantes, ens encanten aquestes sorpreses i ara haurem de pensar que els contem nosaltres.

I divendres, sorpresa! Carol ens du correu. Més? Qui potser?

Què será? Diuen moltes coses: els amics de Cervantes, (no potser perque vam rebre ahir les cartes), l’escriptora de la Jordina, la Joana (no potser perque ja vam rebre ahir un correu electrònic), Rayo… i algú diu que el correu tarda dies en arribar, tal vegada va enviar la carta abans i ha arribat ara… potser…

I que és? Tots diuen que una carta… però no! S’envia per correu però no és una carta, no du sobre i du sempre un dibuix a un costat… sí! Una postal.

És una postal de Calp, ja està clar, Saïda diu que ens va dir abans de anar de vacances que anava a visitar la família al penyó. Voleu saber que diu? Mireu!