dimecres, 28 de febrer del 2018

LABERINT DE L'ÀNIMA: AMOR


Baix de la cadira de Sergio G. hem trobat la foto d’una emoció i ha estat fàcil trobar quina era perque duiem tot el curs esperant-la: l’amor.

 

I és que al dibuix hi ha dues persones besant-se! Era fàcil.

Què és l’amor? Els pregunte…

Pablo: Quan dues persones estan juntes i es besen.

Júlia: Quan vols a alguna persona i tens un vincle.

Sara: Quan vols a alguna persona i l’estimes molt, és amor.

Ferran: Quan estàs enamorat et poses roig.

Jesús: hi ha dos tipus d’amor, un és quan t’enamores i et beses i tot i l’altre és l’amor als fills o als amics.

I no els beses?

Jesús: sí, però són uns alters tipus de besos.

Diego: Quan es besen als llavis i tenen un vincle, poden tindre un fill.

Els pregunte per l’amor i els fills, l’amor entre persones del mateix sexe i l’amor a coses que no siguen persones…

Miguel Angel: podem estimar als animals.

Ferran: a les plantes.

Rebeca: el  petit princep estimava a una planta, amb qui tenia un vincle.

Jesús: a tu mateixa.

Sara: com l’autoestima.

Sara: podem estimar al nostre peluix preferit.

Diego: i als joguets.

Saïda: pots sentir amor i cura pels llibres.

Yasmina: i amor a ballar.

I vosaltres, per qui sentiu amor?

Rebeca: per la família i els amics.

Dylan: pels pares.

Júlia: pels pares i un peluix

Sergio G: Per la família.

Carlos: Per Saïda.

Diego diu que és la seua novia, però Noni que està a classe li pregunta a Saïda i resulta que ella no vol ser la novia d’ell.

Els expliquem que per a ser novios han de voler les dues persones.

Miguel Angel: a les meues mascotes, dos peixos i dos ocells.

Saïda: a la meva gossa i als meus cosins.

Ferran: a la família, als amics i a un peluix que li agradava molt però que el seu germà li ha regalat a la novia. (aixxx els germans grans…)

Pau: A Diego i als meus pares.

Sergio S: a la meua família, els meus cosins, un cervol que estime molt i la Lourdes.

Paula: A la família i els amics.

Izan: al meu gos i la meua família.

Pablo: als amics i la meua família.

Sara: A la meua família, al hámster i a un ocell que vaig cuidar.

Angel: a la familia, als gossos i a Saila (una xica de qui està enamorat).

Carles: A Carles, al meu germà i a Pablo.

Yasmina: a la meua mascota i al meu peluix.

Aitana: a tots els animals i a totes les persones que em tracten bé.

Noni: Als meus fills, al meu home, a la meua família i als meus amics.

Jo aporte que també estima molt el mar.

Elena: estime a la meua família, als meus fills molt i als meus alumnes.

Aquesta setmana és Nerea l’encarregada de la caixa de l’emoció.


 
Ha dut una caixa molt bonica, en forma de cor… quina millor manera de representar l’amor que amb un coret i dins portava un fum de coses: l’anell que li va regalar el seu pare a la seua mare, moltes fotos de gent a qui estima: amics, família, amor per la lectura, la boda dels seus papis i una noteta amb el títol d’una cançó que ja hem escoltat a classe algun dia i que és molt d’amor: tu canción, d’Amaia i Alfred (OT).

 

QUE VISCA L’AMOR!

dimarts, 27 de febrer del 2018

ANIVERSARIS DE FEBRER


Al mes de febrer hem celebrat els aniversaris de 3 companys: Júlia, Rebeca i Jesús amb cançons, acròstics i targeta de felicitació.

Felicitats companys de febrer, us desitgem un bon dia, un bon any i una bona vida!


 

FELIÇ ANIVERSARI AMICS

dimecres, 21 de febrer del 2018

14 DE FEBRER


Obrim la caixa, i és 14 de febrer, ja han dit alguns que és el dia de l’amor i tenim sorpresa…

A la caixa hi ha un llibre i una diadema que me la pose sense saber massa bé que vol dir ni per a que serveix.

És la diadema de l’amor…. Guau! Flipant! I per a que servirà una diadema d’amor? La carta de Rayo ens ho explica: cada cop que algú de la classe es pose la diadema, es para la classe i hem de buscar un company per tal d’abraçar-nos durant vint segons.

Possiblement passarà cada dia, així que, no podem repetir de company i ningú, ni la mestra, es pot quedar sense parella per abraçar… un cop abraçats i recarregats d’energia positiva, la classe continua ahí on ens la haviem deixada.

Sorpresa, però a la caixa no hi ha cap emoció… hi ha un llibre i uns quants dibuixos… planetes curiosos… que será?
 

Els conte que el llibre es diu “El petit princep” , tot i que aquest és una adaptació i s’anomena “El meu primer petit princep” i és un llibre molt important que parla d’amor.

Les il·lustracions que hi ha soltes, són els planetes que el petit princep va visitant i a mesura que apreixen els vaig penjant a la pissarra per tal de veure’ls ben grans.

En acabar de llegir-lo fem un dibuix… una mica diferent que els altres… els done un petit princep que han de pintar i retallar i hauran de pensar en quin planeta el volen col·locar. Dibuixen el fons i després peguen el princep, fem collage.

Han quedat coses molt xules.














 

 
 
Els recalque molt el secret que li diu la guineu al princep quan visita el planeta Terra.
 

Algú diu… com l’amor i el vincle que són molt importants i no es poden veure.

Potser, tal vegada, alguns, quan siguen grans recorden que al col·le alguna mestra els va presentar a aquest princep.

FENT ESCOLA, FENT-LA AMB AMOR!

dimarts, 20 de febrer del 2018

LABERINT DE L'ANIMA: AUTOESTIMA


Obrim la caixa i tenim una il·lustració sobre una emoció i un llibre! Quina sort tenim!
 

El dibuix és complicat i tot i que ho intenten i s’esforcen per saber que será i pensen i pensen no ho saben…

Al mig del cos hi ha un tresoret, i el tenim tots però de vegades no sabem vore-ho, algú diu, al cor a l’ànima.

Es tracta de l’autoestima, i és la capacitat d’estimar-se a un mateix que és molt important.

L’encarregada de dur la seua autoestima dins la caixa serà Berta.

Emprenem una conversa molt bonica al voltant d’aquesta emoció que els explique que és tan important.

Jesús diu que el seu pare li diu que primer ens hem d’estimar a nosaltres mateixos per poder estimar a la resta de persones; i quanta raó té el pare de Jesús.

Parlem d’ acceptar-se, de l’autoconcepte, que és saber com som i estimar-nos així.

Sara diu que si algú creu que sap fer-ho tot bé és una persona avorrida i que a més no és cert perque no sabem fer-ho tot.

Els pregunte si s’estimen i quasi tots diuen que si…

Arribem a parlar de cirugía estètica, del sentiment de que som meravellosos com diu la mare de Wonder i totes les mares i parlant de l’autoconcepte entenem que tenim punts bons i no tan bons, tenim virtuts i defectes i decidim parlar-ne d’ells.

Primer parlem de virtuts i els explique que poden fer referència a la forma de ser de cadascú, les qualitats personals o destreses.

Tal vegada la part personal és complicada perque ells trien les habilitats.

Aitana: Se dibuixar, pintar i sòc bona persona.

Diego: Se pintar i patinar.

Jesús: Sé anar en bici però el que més m’agrada de mi és que sóc amable i m’estime molt.

Yasmina: sé patinar.

Angel: sé anar en patinet.

Carles: sé jugar a raspall.

Sara: sé correr i patinar.

Pablo: jugue molt bé a futbol.

Nerea: sóc bona amiga.

Izan i Ferran: sabem correr, jugar al futbol i se’ns donen bé les mates.

Paula: sé patinar, ballar i pintar.

Sergio S: sóc un bon ciclista.

Saïda: sé anar en bici, raspall i anar en patinet.

Pau: sé patinar i anar en monopatí.

M Angel: sé nadar.

Sergio G: (no sap que dir… aleshores un munt de companys alcen la mà, perque volen dir virtuts de Sergio) És amable i treballador.

Rebeca: Sé cantar, patinar i sòc amable.

Dylan: (tampoc diu res). Els companys aporten que és bon amic.

Carlos: sé ballar.

Elena: (molts alcen la mà) Els alumnes diuen que sòc simpàtica, bona mestra i bona persona.

I els defectes, allò que podriem millorar…

Jo m’oferisc ser la primera, i si algú vol dir algun defecte… que saben que en tinc mil… Berta diu que sòc desordenada (sols cal vorem la taula).

Dylan: (no ho sap) Ferran diu que podria millorar que sempre que no fa el deure plora.

Jo aporte que, plorar és una reacció molt lícita produida per un sentiment, que pot ser vergonya, enuig… el que podria fer Dylan és esforçar-se per tal de portar la tasca feta a l’escola.

Júlia: Podria correr més.

Rebeca: Podria escriure i llegir millor (aporte que considere que ho fa molt bé, però és el que ella sent).

Ferran: No ser tan perfecte, perque la perfecció no existeix.

Sergio G: Millorar la lectura.

Miguel Angel: millorar la lletra.

Saïda: Millorar l’anglés.

Sergio S: Podria millorar l’actitut front el treball en cooperatiu.

Diego: L’atenció.

Aitana: Les mates.

Jesús: Tinc molts defectes… se me dona mal botar escales.

Angel: Millorar la lletra.

Carles: Jugar al padel millor.

Pablo: Millorar la velocitat al correr.

Yasmina: Millorar anar en bici.

Nerea: Podria dibuixar millor.

Izan: Fer millor lletra.

Pau: Voler ser el protagonista, a classe som 22 protagonistes.

Paula: Podria cantar millor.

Sara: La lletra.
Berta ha estat la encarregada de dur la seua emoció en una Caixa i hem al·lucinat molt!
Portava una definició on explicava que ella es sent orgullosa de ella mateixa quan fa alguna cosa bé. També portava una pedra que es va comparar encara que diu que la dona de la tenda li va dir que no li donaria sort perque no li calia; i per acabar un fullet blanc...era una pista que representava el que ella sentia i diu: el que fa que et tires per una tirolina; i hem dit moltes coses: confiança, valentia, espenta... i finalment ens ho ha contat ella perque no ho endevinavem: posar la ment en blanc.
Posar la ment en blanc fa que t'atrevisques a fer coses i d'aquesta manera es fa forta la nostra autoestima.
Felicitats Berta!




Als defectes ens ocorre el mateix, que els busquen en la part d’habilitats, tal vegada és complicat amb 7 o 8 anys mirar cap a dins..però ara ja saben que tenen un tresor i que han d’estimar-se molt a ells mateixos.

 
FENT ESCOLA, ESTIMANT-NOS!
 

 

dilluns, 19 de febrer del 2018

CAIXA DE CIÈNCIES DE DIEGO


L’últim company en fer caixa de ciències ha estat Diego i amb ell conclou el segon tema de socials que tractava els oficis.

Diego al igual que Miguel Angel ha tirat un ofici determinat per a la seua caixa i és el que ell vol ser quan siga gran: policia.

Ens ha contat que forma part del sector terciari ja que presta servei a les persones.

Ens ha explicat en que consisteix la seua feina i que a la policia no hem de tenir-li por perque estan per a ajudar-nos.

En acabar li han fet algunes preguntes i tots han volgut aportar anecdotes sobre policies.






 

Gràcies per la teua aportació company!

diumenge, 18 de febrer del 2018

CUANDO LAS NIÑAS VUELAN ALTO


Tenim un conte molt xulo! “Cuando las niñas vuelan alto” i acompanya a eixa il·lustració tan bonica que ens amaga un tresor al nostre cor que és l’autoestima.
 

Un llibre bonic amb molt de missatge darrere perque els personatges estan triats de manera perfecta… tres xiquetes amb tres somnis i tres formes de ser ben diferents i com quasi sempre a totes les històries els bons i els dolents.

Siquierespuedes, és el personatge que cus ales per a que tots i totes pugam volar i aconseguir allò en que somiem.

Però hi ha una banda de dolents amb un cap anomenat Noloconseguiràs i amb uns ajudants anomenats Bellezaexterior, Señor-ita, Reflejos i señor Desigualdad que omplin de pedres les sabates de les xiquetes per tal de que amb les ales no puguen alçar el vol…
Hem escrit la historia en full giratori i després cadascú ha fet el seu dibuix.
















 
 
 

Un llibre meravellós per tal de fer reflexió tots, ells i elles!

Ha estat una gran estona!
FENT ESCOLA, FENT REFLEXIÓ!