LABERINT DE L'ANIMA: AUTOESTIMA

Obrim la caixa i tenim una il·lustració sobre una emoció i un llibre! Quina sort tenim!

 

El dibuix és complicat i tot i que ho intenten i s’esforcen per saber que será i pensen i pensen no ho saben…

Al mig del cos hi ha un tresoret, i el tenim tots però de vegades no sabem vore-ho, algú diu, al cor a l’ànima.

Es tracta de l’autoestima, i és la capacitat d’estimar-se a un mateix que és molt important.

L’encarregada de dur la seua autoestima dins la caixa serà Berta.

Emprenem una conversa molt bonica al voltant d’aquesta emoció que els explique que és tan important.

Jesús diu que el seu pare li diu que primer ens hem d’estimar a nosaltres mateixos per poder estimar a la resta de persones; i quanta raó té el pare de Jesús.

Parlem d’ acceptar-se, de l’autoconcepte, que és saber com som i estimar-nos així.

Sara diu que si algú creu que sap fer-ho tot bé és una persona avorrida i que a més no és cert perque no sabem fer-ho tot.

Els pregunte si s’estimen i quasi tots diuen que si…

Arribem a parlar de cirugía estètica, del sentiment de que som meravellosos com diu la mare de Wonder i totes les mares i parlant de l’autoconcepte entenem que tenim punts bons i no tan bons, tenim virtuts i defectes i decidim parlar-ne d’ells.

Primer parlem de virtuts i els explique que poden fer referència a la forma de ser de cadascú, les qualitats personals o destreses.

Tal vegada la part personal és complicada perque ells trien les habilitats.

Aitana: Se dibuixar, pintar i sòc bona persona.

Diego: Se pintar i patinar.

Jesús: Sé anar en bici però el que més m’agrada de mi és que sóc amable i m’estime molt.

Yasmina: sé patinar.

Angel: sé anar en patinet.

Carles: sé jugar a raspall.

Sara: sé correr i patinar.

Pablo: jugue molt bé a futbol.

Nerea: sóc bona amiga.

Izan i Ferran: sabem correr, jugar al futbol i se’ns donen bé les mates.

Paula: sé patinar, ballar i pintar.

Sergio S: sóc un bon ciclista.

Saïda: sé anar en bici, raspall i anar en patinet.

Pau: sé patinar i anar en monopatí.

M Angel: sé nadar.

Sergio G: (no sap que dir… aleshores un munt de companys alcen la mà, perque volen dir virtuts de Sergio) És amable i treballador.

Rebeca: Sé cantar, patinar i sòc amable.

Dylan: (tampoc diu res). Els companys aporten que és bon amic.

Carlos: sé ballar.

Elena: (molts alcen la mà) Els alumnes diuen que sòc simpàtica, bona mestra i bona persona.

I els defectes, allò que podriem millorar…

Jo m’oferisc ser la primera, i si algú vol dir algun defecte… que saben que en tinc mil… Berta diu que sòc desordenada (sols cal vorem la taula).

Dylan: (no ho sap) Ferran diu que podria millorar que sempre que no fa el deure plora.

Jo aporte que, plorar és una reacció molt lícita produida per un sentiment, que pot ser vergonya, enuig… el que podria fer Dylan és esforçar-se per tal de portar la tasca feta a l’escola.

Júlia: Podria correr més.

Rebeca: Podria escriure i llegir millor (aporte que considere que ho fa molt bé, però és el que ella sent).

Ferran: No ser tan perfecte, perque la perfecció no existeix.

Sergio G: Millorar la lectura.

Miguel Angel: millorar la lletra.

Saïda: Millorar l’anglés.

Sergio S: Podria millorar l’actitut front el treball en cooperatiu.

Diego: L’atenció.

Aitana: Les mates.

Jesús: Tinc molts defectes… se me dona mal botar escales.

Angel: Millorar la lletra.

Carles: Jugar al padel millor.

Pablo: Millorar la velocitat al correr.

Yasmina: Millorar anar en bici.

Nerea: Podria dibuixar millor.

Izan: Fer millor lletra.

Pau: Voler ser el protagonista, a classe som 22 protagonistes.

Paula: Podria cantar millor.

Sara: La lletra.
Berta ha estat la encarregada de dur la seua emoció en una Caixa i hem al·lucinat molt!
Portava una definició on explicava que ella es sent orgullosa de ella mateixa quan fa alguna cosa bé. També portava una pedra que es va comparar encara que diu que la dona de la tenda li va dir que no li donaria sort perque no li calia; i per acabar un fullet blanc...era una pista que representava el que ella sentia i diu: el que fa que et tires per una tirolina; i hem dit moltes coses: confiança, valentia, espenta... i finalment ens ho ha contat ella perque no ho endevinavem: posar la ment en blanc.
Posar la ment en blanc fa que t'atrevisques a fer coses i d'aquesta manera es fa forta la nostra autoestima.
Felicitats Berta!

Als defectes ens ocorre el mateix, que els busquen en la part d’habilitats, tal vegada és complicat amb 7 o 8 anys mirar cap a dins..però ara ja saben que tenen un tresor i que han d’estimar-se molt a ells mateixos.

 

FENT ESCOLA, ESTIMANT-NOS!