Entrades
Hi ha llibre meravellosos i tots els
que llegim a classe ho són, sense cap dubte, però aquest és preciós, fins al
punt de que una veueta ha dit: - Elena, et brillen els ulls! Sí, la mestra s’emociona
i fins i tot plora; i una altra veueta diu: -És que la història de Nanuq és
molt emocionant, a que si, Elena?
La història és preciosa i el llibre
que és senzill té un missatge molt bonic i una sorpresa a l’interior que el fa
únic.
Nanuq fa dies que no veu a la seua
mare, així que agafa la maleta i ix de la cova. Sols veu unes pinzellades de
color roig que es perden entre la blancor de la neu… i així sol i menut emprén
un viatge amb la seua maleta, que perd i que intenta recuperar de totes les
maneres perque en ella guarda el seu major tresor trobant-se a diferentes
personatges al llarg del conte.
Finalment la troba… que potser tan
important per a Nanuq? Com sempre totes les mans s’enlairen i finalment després
de dir una foto de la mare… arribem a descobrir que és una carta. És una carta
real! Que està dins un sobre! Una carta que la mare de Nanuq li escriu al seu
fill i que és molt bonica; tant que l’he llegida dos dies seguits i els dos han
estat escoltant amb la mateixa il·lusió tot i saber la segona vegada com era ja
el final, i com no, una mestra que s’emociona, ho he fet també les dues vegades
que l’he llegit i em semblà genial, que vegen que m’emocione fins plorar! Som emocions!
Des de meitat de primer estem
escribint darrer del dibuix, l’argument de les històries que anem llegint.
En Nanuq els he felicitat molt! Perque
és difícil escriure l’argument d’un conte que et lligen i ho han fet genial!
Felicitats! A tots i cadascun de
vosaltres!
Us estime!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada