divendres, 4 de maig del 2018

LABERTINT DE L'ÀNIMA: SENSIBILITAT


Rebem una carta i una il·lustració del laberint… és la sensibilitat… i diu que és….



I què és ser sensible?

Rebeca diu que una persona que és sensible cuida als altres.

Aitana aporta que és saber estar en la pell dels demés.

(Menuda definició de campiona que ha fet de l’empatia).

Sara diu que quan algú és sensible i li diuen alguna cosa es posa a plorar.

Em ve que ni al pel! Qui són més sensibles, els xics o les xiques?

Saïda i Diego diuen que les xiques.

Com potser que sent tan menuts ja tinguen arrelat aquest concepte, però no passa rés, a més de fer matemàtiques, gramática i ortografia també tenim cura del nostre interior.

Ferran ens explica que la sensibilitat no va condicionada al si eres xic o xica, cadascú és més o menys sensible segons com siga la persona.

Així és!

Relacionen la sensibilitat amb plorar i quan els pregunte si són sensibles i tots afirmen que sí i els demane que m’expliquen en quin moment o que denota que ho són han pensat tots moments en que han plorat arrel d’una circuntància que els ha despertat la sensibilitat.

Ens posem dins nostre i pensem quina situación en fa sentir sensibles…. Pensem…

Paula i Pau quan vam vore Coco.

Júlia amb la pel·licula de Ferdinand.

Ferran veient un vídeo de Gabriel (pececito).

Rebeca veient un vídeo també d’un xiquet que li agradaven els ossos.

A Pablo el va emocionar el conte de “Para siempre”.

A Aitana el llibre de “La abuela durmiente”.

Dylan quan veu al seu pare.

Nerea amb la cançò de la gosseta Laika.

Saïda quan es va enterar de que havien operat a Sergio G.

Sara diu que és sensible a moooltes coses, però no en diu una en concret.

Jesús quan el seu germà se’n va.

Àngel quan el seu pare no està perque està treballant.

La resta… han decidit no aportar idees… no saben a què són sensibles.

Jo em considere sensible i si he de pensar en situacions que em fan plorar… ells saben ben bé que la senyo és plorona… quan escolte cançons, quan els llig en veu alta, quan parle dels meus antics alumnes, quan els entregue premis a  la gal·la del sambori… i sempre hi ha alguna que em diu: Elena et brillen els ulls!

Izan ens ha dut la caixa de la sensibilitat i és sensible amb les seues mascotes, la seua família i els seus amics.

 
 
FENT ESCOLA, SENT SENSIBLES!
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada