Acabem el projecte de meravelles del món amb
la setena meravella i la setena postal. Ens arriba des del Taj Mahal un
mausoleu que un emperador va construir per a soterrar en ella a la seua muller
preferida.
Ens ho sabem perfectament; repartim les preguntes,
fem recerca a casa d’informació i fotos, posem la información en comú i fem el
mural entre tots.
Aquest mural és especial, com que haviem
apartat les taules i cadires per fer el teatre el dia anterior els deixe
decidir com volen treballar: taules o al sòl i sorpresa la majoria absoluta de
la classe prefereix al sòl així que cossos a terra i a treballar.
A banda de fer el teatre per als nostres
companys, vam enviar una circular amb unes invitacions i hem convidat a les
nostres famílies.
Sorpresa! Quin èixt!
Han vingut mares, pares, iaios, iaies, germans i germanes i ties i oncles.
La classe estava plena!
Ells estaven molt emocionats! I jo també!
Que bonic és demanar a les famílies que
vinguen perque als xiquets els fa molta il·lusió fer teatres per a ells i que
es busquen la vida per tal de poder acompanyar-los en una estona tan especial.
Així que, conectem els nostres micros de
petaca, que ja controlem, després de 24hores de conèixer la seua existencia, i
interpretem l’obra de teatres dues vegades per tal de que les famíies puguen
vore’ls a tots.
Quin plaer vore les cares. És un feedback de
cares boniques que es miren i s’admiren.
En acabar el teatre obrim debat. Increïble,
formulem la primera pregunta però els grans estan calladets i no s’atrevixen a
parlar, així que nosaltres els demenem la seua intervenció i així, dues
preguntes després ja hi ha debat i ja opina molta gent.
El tema és increïblement interessant i dóna
per a xarrar.
Ells estan entusiasmats formulant preguntes i
fent reflexions!
Sorpesa! En arribar a classe, eixa classe que
tenim tan xula aquests últims dies amb les taules arrimades junt amb les
cadires i que ens deixa un espai molt apetitós per tal de seure en terra, al
mig hem trobat la caixa de Raio i al seu voltant estaven tots esperant-me sense
obrir la tapa, morts d’emoció i entusiasme.
Hem obert la caixa del nostre amic…. i
sorpresa.
Hem trobat un munt de cartes envolicades amb
un llacet daurat.
Hi havia una per a cadascun i primer l’hem
llegida en veu baixeta i després els l’he llegida en veu alta.
Després d’aquests dos cursos s’acomiada de
nosaltres i jo no puc evitar-ho i m’emociones…
Comencen els comiats… aquesta etapa tan bonica
se’ns acaba.
Hem fet aquest tercer trimestre una excursió a
Riba-Roja, al parc Maldonado on hem passat un matí molt divertit fent una
jimcana de superherois i superheroines.
Tenim preparat l’escenari del nostre teatre
per tal de que vinguen els nostres companys.
Hem fet 4 funcions,
dues cada equip i han vingut companys d’infantil 3 anys i 4 i també companys de
primer i segon.
Hem descobert els micròfons de petaca de l’escola
i ha estat emocionant utilitzar-los i ho hem fet de categoria.
Anavem ben guapos i guapes, amb les disfreses
que portaven de casa i han interpretat d’allò més bé els seus papers.
Abans de l’obra els he explicat una mica sobre
la rateta i també que hem fet una adaptació del conte i per això, en acabar,
els convidarem a que puguen participar en el debat sobre reflexió d’aquesta
història.
És un plaer rebre aplaudiments càlids dels
companys i companyes perque és la millor manera de sentir-se satisfet davant la
tasca ben feta.
Hem xarrat sobre la rateta i que ocorreria si
fos humana: quants anys tindria, en que es gastaría el dineret, que podria fer,
que passa perque la rateta fuig del gat perque se la vol menjar… i com que quan
s’està agust sempre el temps passa massa ràpid ens ha faltat temps.
No obstant, els hem recomanat un vídeo de la
xarxa: cambia el cuento, on els ha cridat molt l’atenció i nosaltres ja ho hem
xarrat per això ho ofereixen a la resta de companys, que una de cada tres dones
sofreix en la seua vida violència física o sexual.
GRÀCIES COMPANYS, L’APLAUDIMENT HA ESTAT
BIDIRECCIONAL I AIXÍ ENRIQUEIX MÉS SI CAP!
Entrades
