A banda de fer el teatre per als nostres
companys, vam enviar una circular amb unes invitacions i hem convidat a les
nostres famílies.
Sorpresa! Quin èixt!
Han vingut mares, pares, iaios, iaies, germans i germanes i ties i oncles.
La classe estava plena!
Ells estaven molt emocionats! I jo també!
Que bonic és demanar a les famílies que
vinguen perque als xiquets els fa molta il·lusió fer teatres per a ells i que
es busquen la vida per tal de poder acompanyar-los en una estona tan especial.
Així que, conectem els nostres micros de
petaca, que ja controlem, després de 24hores de conèixer la seua existencia, i
interpretem l’obra de teatres dues vegades per tal de que les famíies puguen
vore’ls a tots.
Quin plaer vore les cares. És un feedback de
cares boniques que es miren i s’admiren.
En acabar el teatre obrim debat. Increïble,
formulem la primera pregunta però els grans estan calladets i no s’atrevixen a
parlar, així que nosaltres els demenem la seua intervenció i així, dues
preguntes després ja hi ha debat i ja opina molta gent.
El tema és increïblement interessant i dóna
per a xarrar.
Ells estan entusiasmats formulant preguntes i
fent reflexions!
FENT ESCOLA, FENT PENSAMENT CRITIC EN FAMÍLIA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada