dijous, 28 de juny del 2018

PÚBLIC ESPECIAL



 
A banda de fer el teatre per als nostres companys, vam enviar una circular amb unes invitacions i hem convidat a les nostres famílies.

Sorpresa! Quin èixt! Han vingut mares, pares, iaios, iaies, germans i germanes i ties i oncles.

La classe estava plena!

Ells estaven molt emocionats! I jo també!

Que bonic és demanar a les famílies que vinguen perque als xiquets els fa molta il·lusió fer teatres per a ells i que es busquen la vida per tal de poder acompanyar-los en una estona tan especial.

Així que, conectem els nostres micros de petaca, que ja controlem, després de 24hores de conèixer la seua existencia, i interpretem l’obra de teatres dues vegades per tal de que les famíies puguen vore’ls a tots.

Quin plaer vore les cares. És un feedback de cares boniques que es miren i s’admiren.

En acabar el teatre obrim debat. Increïble, formulem la primera pregunta però els grans estan calladets i no s’atrevixen a parlar, així que nosaltres els demenem la seua intervenció i així, dues preguntes després ja hi ha debat i ja opina molta gent.

El tema és increïblement interessant i dóna per a xarrar.

Ells estan entusiasmats formulant preguntes i fent reflexions!
 

 

FENT ESCOLA, FENT PENSAMENT CRITIC EN FAMÍLIA!

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada