PASSAPARAULA

Ja dies, inclús setmanes els vaig proposar jugar al passaparaula i des d’aquell moment, cada dia, em preguntaven si ja estava preparat.

El vaig guardar per a l’útima setmana i va coincidir que eixe dia va vindre Lourdes (l’altra senyo nostra) a vore’ns i ens va ajudar.

Elena llegia les preguntes i Lourdes anava col·locant a la rosca les lletres verdes o roges en funció de si eren correctes o no les respostes.

Vam jugar dos equips i vam aprofitar els que ja teniem fets per als teatres.

Els vaig proposar que cada definició la contestara un xiquet però Ferran no va fer massa cara i li vaig oferir que si tenia una millor opció ens l’explicara perque potser era una bona idea que jo no havia pensat. Va proposar fer resposta consensuada i un portaveu que contestara cada lletra la resposta que entre tots havien decidit, i així ho vam fer.

Fou increïble, van respondre les dues rosques menys una lletra que es van equivocar cada equip.

Hi havia respostes realment difícils. Les preguntes eren sobre: socials, naturals, matemàtiques, meravelles del món, dies importants, activitats de classe, llibre que el he llegit… i les respostes eren ràpides i correctes.

En aquell moment, una vegada acabat el joc i després de donar-los el premi (un cunyo) als dos equips perque hi havia un empat els vaig felicitar per tot el que havien aprés en aquests dos cursos i li vaig dir a la senyo Lourdes que encara no s’ha estrenat en el plaer de ser mestra que açò, el passaparaula, és una tècnica d’avaluació molt vàlida i a més divertida.

 

FENT ESCOLA, AL·LUCINANT DE TOT EL QUE HAN APRÉS!