Entrades
Aquesta setmana Pau S. ha estat l’encarregat
de contar-nos l’actualitat. El noticiari
ens ha parlat del vent i s’ho sabia ben rebé perque ens ho ha explicat de
categoria.
La “palabra bonita” era de Pablo, ha
portat la paraula ALMA, i ens ha contat que es una cosa que tenemos dentro, que
no se ve pero que está en el corazón.
Rebeca diu que es lo que hace que
queramos a las personas.
El nostre cuiner ha estat Jesús,
aquesta setmana hem fet llentilles i després de cantar i xiular tots a Xim ens
ha contat molt bé pas a pas com fer aquest plat tan tradicional i tan bo per
als dies de fred.
El 15 de febrero fou el dia
internacional del càncer infantil i vam estar veien aquests vídeos.
Vam parlar sobre que era el cáncer amb
un llenguatge ben senzill per tal de que ells pogueren entendre-ho, però sent
necessari i important que sapiguen que existeix. Quan jo era menuda, quan anava
també als primers cursos de primaria, com ells, vaig tindre una companya que va
sofrir el cáncer i vam viure amb ella tot el procés… les realitats considere
que no s’han d’amagar, sense oblidar mai que són xiquets i xiquetes i que els
hem de parlar amb un llenguatge ben mesurat i el menys dolorós possible. La
experiència fou de reflexió positiva.
Junt amb la seua mestra, Paloma, ens
van contar un fum de coses i ens van deixar un llibre per al nostre racó del
projecte i nosaltres els vam explicar que estem fent un lapbook d’animals i
Paloma ens va proposar que en tenir-lo acabat baixem a explicar-los als seus
alumnes tot alló que hem aprés i que ens farà experts en la matèria.
A l’àrea de matemàtiques estem
estudiant les unitats de mesura, la passa, el peu i el pam, el centímetre, el quilogram… ufff quantes!
La passada setmana (que jo estava al
metge) van estar mesurant amb Juan Carlos, la classe, el passadís, la taula…
amb passes, peus i pams.
Hem estat fent proves amb una balança
i hem descobert, vist i comprovat que alló que pesa més es queda baix i el que
pesa menys dalt, com als balancins dels parcs.
Hem estat observant que si dues coses pesen igual, aleshores la balança es queda equilibrada i no s'inclina cap a cap dels dos extrems.
El quadern ens preguntava quant
pesavem… solució: jo havia portat el pes de casa i ens vam pesar tots. Quina
feinada de memoria, havien de recordar cadascú el seu pes sense anotar-lo i
després vam estar jugant a ordenar-nos per ordre de pes; evidentment jo era la
primera de la filera, sense cap dubte.
El divendres, com cada divendres, vam
fer el pati sense pati, i aquesta setmana ens vam quedar molts a classe. L’opció
de quedar-se o baixar evidentment és lliure, sols hi ha una condició. Si decideixes
quedar-te o baixar ha de ser per a tot el pati, no podem estar pujant i baixant
a classe.
L'escola ens sorprén cada dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada