SOBRE MI, SOBRE EL BLOG

Hola món!

Imagine que aquest blog és visitat per persones ben diverses, amb interessos ben distints.

Principalment deuen visitar-lo, imagine, les famílies dels protagonistes del blog, evidetment.

També gent que em coneix, que l’interessa alló que faig, que em valora, en resum: gent que m’estima.

Gent que va navegant per a la xarxa i s’ho trova i potser li agrada alguna cosa o li dona idees…

Gent que jo demane que entre, que li pegue una ullada i que valore que li sembla el blog, perque sempre les critiques constructives són 100% positives i d’aprenentatge enriquidor.

Ahir Alicia va entrar al blog, va trobar un lloquet a la seua atrafegada vida i va visitar-lo. Li va agradar que alló que és fa a l’aula aguaite al carrer i d’aquesta manera puga ser compartit amb tots aquells que vulguen interessar-se per saber que passa i que fem els alumnes i la mestra de primer C.

Però, no obstant que el contingut li agradara, va trobar en falta certes coses, i té tota la raó.

Jo, un dia vaig decidir fer un blog i sense tenir massa idea em vaig tirar a l’aigua i a poc a poc vaig fent, rema que rema, m’endinse enmig de l’oceà del procés d’aprenentatge dels meus alumnes, de que tot alló que fem a classe i del vincle emocional que amb el temps anem establint.

Però malgrat que intente escriure amb freqüència i que no es quede res per contar… no sabeu qui sóc.

Em diuen Elena Borràs i sóc mestra al meu poble, Rafelbunyol, a l’única escola que tenim, amb una tutoria de primer de primària, primer C, concretament.

Sóc especialista en pedagogia terapéutica i definitiva al centre sent aquest el meu primer curs en aquesta escola i el meu primer any com a tutora a un centre ordinari… sols de rellegir-ho me’n adone que hi ha massa primer de tot.

Vinc de treballar al centre d’educació especial Sant Cristòfol i després de 7 cursos, estem al febrer i encara arrastre el dol de no tindre’ls, perque els enyore molt, moltíssim.

Després de descobrir l’ensenyament a un centre ordinari, he de reconeixer, i aixó no està gens renyit amb la meva enyorança pel lloc d’on vinc, que m’agrada molt ensenyar, m’apassiona i qué és 100% gratificant que tot alló que planteges tinga una resposta tan positiva i siga tot rebut amb tant d’entusiasme.

Vaig decidir fer aquest blog per compartir la meva felicitat dins l'aula amb les meves 23 perles que cada dia m’acompanyen durant 5 hores i que cada se’ns fan curtes perque ens deixem coses i coses per fer. Així que ací us conte, jo, peró de veu d’ells tot alló que fem, que ocorre, que parlem i que sentim a la nostra classe i d’aquesta manera deixar-vos entrar a tots dins l’aula amb un silenci tan impressionant que sembla que no hi esteu.

Així que sou tots i totes, sempre, benvigunts a aquest blog!

GRÀCIES!