dimarts, 14 de febrer del 2017

SETMANA DEL 6 AL 10 DE FEBRER

Aquesta setmana l’encarregat de la notícia ha estat Pablo. Ens ha contat que el vent ha causat danys a la ciutat de València i mai millor triada perque aquesta setmana algun dia no hem eixit al pati per perill del vent que bufava.


La cuinera ha estat Paula, ens ha fet un pastís preciós del dia dels enamorats, una bona proposta per a celebrar de la manera més dolça aquest dia i ens ha dut un trocet. Tots l’hem olorat… mmmm deliciós olor a maduixa i amb Paula hem conegut la thermomix, un robot de cuina molt però molt modern.
                  

La paraula bonica era de Dylan: CARIÑO, diu que és bonica perque li la diem a la gent que estimem… Diego diu que jo de vegades els ho dic a ells, clar, perque vos estime!


Cariño es tenir estima a algú, o fins i tot a alguna cosa i hem estat parlant de a qui tenim cariño, persones, generalment de la família o amics, a la mestra, a les nostres mascotes i a alguns objetes que ens agraden molt. Sí, CARIÑO és una paraula bonica!

El 9 de febrero era l’aniversari de Rebeca i com no, li hem fet el seu acròstic. Com la senyo Lourdes ha tingut molta sort, Rebeca té 6 lletres i aixó és un acròstic molt llarg.



Aquesta setmana hem fet dues activitats que encara no haviem fet mai: dictat per parelles i per equips i jugar a endivinar objectes. Ens ho hem passat molt bé.
Al dictat, un company de l’equip o de la parella fa de mestre i els altres escriuen, després s’ha de corregir, clar.


A l’altre joc ix un xiquet/a per ordre de llista, jo els ensenye una foto d’un objecte i ells l’han de descriure per a que la resta l’endivine. Ens ho hem passat pipa.


El divendes vam acomiadar a la senyo Lourdes, ja ha passat un mes des que els reis ens la vam dur de regal de nadal i ja sabiem que era per unes setmanes… però el temps ha passat massa ràpid i ens hagués agradat que es quedara més, sense dubte.
Li hem fet un regal, una postal entre tots en la que recull tot allò que hem fet en ella: La ovejita que vino a cenar, Elmer, Lágrimas de Simón i los hilos invisibles.


La nostra mascota no podia ser menys, li ha fet també un regal i Izan ha endevinat que és: un llibre. Deu ser que Rayo va escoltar que per al seu aniversari li’n va regalar i ens va dir que li agradaven molt.
Rayo ha triat un llibre de receptes: RECETAS DE LLUVIA Y AZÚCAR i no és per cuinar que no sabem si a Lourdes li agradava massa. Aquest llibre és un emocionari, per a grans… enquadernat molt xulo i amb unes il·lustracions que no passen gens desapercebudes. Li ha agradat molt, aquest Rayo ha encertat el regal.

 


Ella no ha estat menys, ens ha regalat un marcador de pàgines i és que sap que anem a llegir un llibre en conjunt. Un marcardor pesonalitzat perque té la nostra inicial, jo també en tinc un eh! I amb una frase per a cadascú, totes molt boniques…

Llegir és crear…
Llegir és imaginar…
Llegir és creixer…
Llegir és aprendre….





MIL GRÀCIES A TU, LOURDES, DESITGES QUE HAGES ESTAT AGUST AMB NOSALTRES I QUE HAGES APRÉS DE NOSALTRES TANTES COSES COM NOSALTRES DE TU!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada