LABERINT DE L'ANIMA: LA CURA

 

A la caixa s’amagava una altra il·lustració del laberint de l’ànima.

 

Què és? Per equips ho debatim i ens posem d’acord: amor, il·lusió o felicitat són les respostes.

Abans de parlar de l’emoció veiem aquest vídeo:

Realment és emocionant! En acabar de vore’l hem estat parlant una mica d’ell, que fa aquell xic, perque ho fa, a canvi de que ho fa, que guanya… amor, felicitat!

  Aquesta sessió la senyo Fàtima està amb nosaltres i participarà també de la  nostra xarrada. Benvinguda.

Després de descobrir que és la CURA i llegir en veu alta la definició del laberint els pregunte de qui es pot tenir cura. Diuen que de persones, d’animals, de plantes i de la naturalesa.

Fàtima: de materials.

Elena: clar, de coses que no tenen vida, com els llibres que a mi m’agraden molt i el cuide.

Podem tractar els llibres amb estima? Tots responen a l’uníson: siiiii.

I algú té cura de nosaltres?

Miguel Àngel: les nostres mares.

Els explique que, quasi totes les mares tenen cura dels seus fills, i dic quasi totes, perque totes no són.

Diego: Qué quieres decir?

Fàtima els explica que no totes les mares poden cuidar als seus fills, però a la vida hi ha més gent que ens estima i pot tindre cura de nosaltres.

Júlia: Sino et volen les mares, tens més família.

Fàtima els explica la diferencia entre que no t’estimen i que t’estimen malament i quan aixó passa també s’ha de buscar solució.

Els recorde el llibre del curs passat “Nacido del corazón” i Rebeca ens conta de que tractava. Eren uns pares que no podien tindre un fill però si que volien i van anar lluny en avió a buscar al seu fill.

 

Carles: Que va naixer del cor.

Elena: Clar, els fills nascuts del cor, no naixen de la panxa de les mares que tant els estimen, naixen del seu cor.

Com qui? Algú respon, com la senyo Lorena que té una filla que es diu Elena, nascuda del cor, que l’estima i la cuida molt.

La senyo Fàtima ens conta que fa molt molt de temps quan va començar a ser mestra va tindre una reunió en una mare d’una alumna seua. A la reunió Fàtima li deia a eixa mami que la seua filla era igualeta a ella; aquella mare va explotar a riure… la seua filla era una filla de cor! I la senyo Fàtima es va quedar al·lucinada!

I vosaltres de qui o de què teniu cura:

Rebeca: de l’òs de peluix que em va regalar Berta pel meu aniversari i de la família i els amics.

Pau: del meu monopoly.

Sara: Una vegada vaig vore una persona que demanava i li vaig donar diners.

Sergio S: Al meu cèrvol de peluix.

Pablo: cuide al mòbil.

Aitana: A la família i al material.

Jesús: Cuide coses encara que no siguen meues. A més, la meua gossa és adoptada.

Ferran: Cuidava molt al meu peluix, un os panda, però el meu germà l’ha regalat.

Als teus germans els cuides? Sí, també cuide molt als meus germans.

Júlia: Als amics, a la família i a un peluix que és un mussol.

Yasmina: Als meus animals.

Carles: Cuide a Marc.

Saïda: Al carro de bessones, al peluix i a la meua gossa.

Diego: Als animals i a la família. Pive és adoptat.

Nerea: A la família, als amics, al meu peluix gegant i al material.

Berta: A la meua família i als animals de refugi.

Berta ja ho havia contat però recordem que com que a casa no poden tindre animals, Berta, la seua germana i el seu tio van a un refugi a cuidar als animals que ahí viuen. Bonic!

Miguel Ángel: A les plantes.

Paula: A la naturales, a les persones i als animals.

Izan: Als animals i a la família.

Ángel: A la família.

Lourdes: Cuide del meu germà menut i dels meus animals.

Elena: Cuide dels meus fills i dels meus alumnes amb qui passe molt de temps!

I Sergio Garcia, de qui tens cura?

Sergio té cura del seu ruc Duque; li dona de menjar, el passeja…

FENT ESCOLA, SENT PERSONES EMOCIONALS!