LABERINT DE L'ÀNIMA: LA SORPRESA

Aquesta setmana hem rebut una altra il·lustració. Algú diu alegria, però alegria ja ha eixit, il·lusió, sorprenent… i SORPRESA!

Aquesta setmana parlarem de les sorpreses i el nostre amic diu que será Aitana l’encarregada de dur la seua sorpresa dins la caixa i contar-nos-la.

El laberint diu que la sorpresa és una emoció que dura poc i que potser positiva o negativa i ens posem a pensar en coses que ens han sorprés… jo en tinc un fum!

Contem les nostres experiències amb les sorpreses bones i dolentes:

Berta: Sorpresa bona. Em van fer un regal d’aniversari que havia de canviar, pensava que el tiquet m’hauria caducat i sorpresa! La meua mare havia canviat el regal a temps.

Sorpresa dolenta: Vaig arribar a casa i sorpresa! La meua germana s’havia fet mal al peu.

Saïda: Sorpresa dolenta. Quan em van dir que el meu oncle ja no estava a la residència i sopresa! Havia mort.

Sorpresa bona. Em van dir que anavem de viatge a Disney.

Dylan: Sorpresa bona. Quan la meua mare em va regalar el seu mòbil.

Júlia: Sorpresa dolenta. Quan em vaig trencar el dit del peu.

Sorpresa bona. Quan vaig anar de viatge a Marina d’Or.

Jesús: La sorpresa bona és la mateixa que Júlia, quan va anar a Marina d’Or.

Sorpresa dolenta. Quan em vaig xafar el dit.

Paula: sorpresa bona. Quan em van regalar el meu gos.

Sorpresa dolenta: Quan vaig vore a un xiquet que mentre feia el pi es va doblegar la mà.

Diego: Sorpresa dolenta. Quan Dylan es va desamaiar.

Nerea: Sorpresa bona. Diuemenge vaig anar a casa de la iaia i quan anavem a casa em va dir que dimarts dormiria en ma casa.

Carles: Sorpresa dolenta. Quan tenia la boca plena de sang perque m’havia xafat la llengua.

Ferran: Sorpresa bona. Quan en la comunió del meu cosí que era el meu aniversari em tenien preparada una sorpresa.

Sorpresa negativa: Quan estava les pistes em vaig partir la boca i el meu cosí és va sorprendre.

Sergio S: Sorpresa bona. La primera vegada que vaig pujar al campanar.

Sorpresa dolenta. El dia de correbars em vaig xafar els dits.

Yasmina: Sorpresa bona: Em vaig sorprende quan a la perruqueria em van posar una pinça als cabells.

Sara: Sorpresa dolenta. Al meu aniversari em van regalar una cosa que  no m’agradava.

Sorpresa bona. Estava asseguda al sofà i la mare em va soprendre contant-me que tenia una feina nova.

Angel: Sorpresa bona. Aní a casa de la tia a vore el bou.

Rebeca: Sorpresa dolenta. Quan la meua germana es va doblegar el turmell. Després ha tornat a doblegar-se’l i ja no em sorprén tant.

Sorpresa bona. El dia del meu aniversari Berta em va regalar un ós de peluix.

Pablo: Sorpresa bona. Quan em van regalar un joc que jo volia per al meu aniversari.

Elena: Sorpresa bona. El dia del meu aniversari de l’any passat em van organitzar una festa sorpresa!

Sorpresa dolenta. Amb la senyo Fàtima em vaig apuntar a un curs a València i quan ens va arribar el correu electrònic de benvinguda tres diez abans, sorpresa! Ens haviem apuntat a Àvila!

 

L'encarregada de dur la caixa de la sopresa era Aitana i amb moltes ganes escoltem el que ens conta i el que ens mostra.

 

La sopresa bona tots la tenim clara i és aquella que unim al crit de SORPRESA!! Però la dolenta de vegades es mescla amb el dolor o l’esglai, i també és cert que de vegades les emocions no van soles.

FENT ESCOLA, CONEGUENT EMOCIONS!