CAIXA DE CIÈNCIES D'ANGEL

Angel ha estat el segon xiquet que ha fet caixa de ciències del tema 1 de socials, i ha triat fer-ho sobre l’evolució de Rafelbunyol, des de que sols era una casa, passant per quan erem 4000 (els conte l’existència de grup “4000 som prou”) fins ara que en som més de 8000.

 

I l’evolució sobre les festes, edificis, transports i esports.

Ha fet un mural a mena de lapbook, ple de solapes i finestres que ens ha deixat al·lucinats.

 

Ha dut dos jocs tradicionals: la petanca i la trompa.

 

I com canvien els temps quan no hi havia noves tecnologies i jugavem a carrer a fer ballar la trompa.

Ha estat emocionant perque per fer-la ballar hi havia cua…

Podem fer reflexió, evidentment jo inclosa, on tenim els jocs tradicionals??

FENT ESCOLA, FENT HISTÒRIA, FENT POBLE!

APROPEM LES MATEMÀTIQUES

Intentem fer de les petites coses, que siguen divertides i que si potser ocórrega cada dia. Així, tot és més emocionant i entusiasma més.

Al primer trimestre vam fer les taules dels amics del 10 i del 100 i cases de descomposició.

 

 

Ara utlitizem aquestes activitats a diari quan he de triar voluntaris. “número de la colla del 3 i de la família de 20”, “l’amic de 6”, “l’amic de 40”… i ens ho passem genial; els braços semblen molls, i és que tinc la gran sort de que els meus alumnes siguen els més participatius del planeta!

 

Per tal de buscar la informació sobre la meravella del món "El Crist Redemptor" ens hem de repartir les preguntes de manera equitativa i quina millor manera que pensar entre tots com fer-ho, recordar el joc del carter i fer-ho de la mateixa manera.

 

Aprofitem un dictat de números i el fem més divertit si qui dicta és un company i qui comprova és una companya en lloc de fer-ho la mestra.

 

Si hi ha un problema de diagrama de barres al llibre de mates sobre les extraescolars que fan els xiquets d’una classe de segon, ho apropem i fem el nostre diagrama per treballar sobre ell.

 

Si hem de triar una paraula per al dia de la pau, fem democracia i fem votacions i conteig per saber quina paraula guanya, per cert, ha estat AMOR!

 

I si ens sobra uns minuts fem un sol matemàtic, i després anem al pati amb el cap ple de números i intentant fer més combinacions rampa avall.

 

 

LABERINT DE L'ÀNIMA: EL VINCLE

Obrim la caixa i la il·lustració és molt difícil. Fem pluja d’idees però no ix la paraula adequada: amor, felicitat, confiança…

Però l’emoció és el VINCLE, és el fil invisible que ens uneix a les persones que ens estimen i estimem, les nostres persones importants.

Júlia serà l’encarregada de dur la caixeta del vincle.

La caixa porta un conte, com sempre, meravellós, “El viatge de Nanuq”, una història molt emotiva sobre el vincle.

 

Amb qui teniu vincle? Potser amb moltes persones, clar que sí, però anem a pensar en una persona i anem a pensar perque… com que no dona temps ens ho duem a casa i hem de escriure-ho a la llibreta per contar-ho en tornar a classe.

Algú ha volgut canviar i contar un altre vincle al que havia escrit, evidentment, parlem d’emocions i completa llibertat per canviar, és clar!

Diego: Tinc vincle en la meua mare perque hem cuida.

Berta: en Paula, la meua germana, perque confie en ella, juguem, ens inventem paraules i encara que ens enfadem ens perdonem després sempre.

Aitana: En els meus pares perque m’ajuden.

Jesús: Tinc vincle en el meu germà perque quan un dels dos està malet l’altre l’ajuda.

Yasmina: Amb Nerea, perque és la meua amiga i em deixa jugar.

Carles: Amb Pablo, perque em va escriure una carta de nadal.

Angel: En la meua mare perque em du a molts llocs.

Sara: Amb Saïda perque som amigues i juguem juntes.

Nerea: Amb Elena, perque em tractes bé, eres amable i guapa.

(No puc evitar-ho, i he de besar-la i abraçar-la).

Izan: Tinc vincle amb la mare perque em cuida i em protegeix.

Paula: Amb Júlia, perque és molt amiga meua. Compartim el temps lliure.

Dylan: Tinc vincle amb el pare, perque s’estimem molt. (S’emociona inclús al dir-ho, que bonic).

Carlos: Amb la mare perque m’estima.

Rebeca: Amb la meua germana Desi, perque és la meua millor germana i em cuida i fem reptes i curses.

Sergio G: Amb el pare, perque em du a molts llocs.

Miguel Angel: Amb la mare, perque m’estima molt i jo l’estime molt a ella.

Pilar: Amb els meus fills, perque fem moltes coses junts.

Ferran: Amb el meu cosí Moisés, perque em respecta i juga al joc que jo dic.

Saïda: Amb els meus cosins perque són com si foren els meus germans.

Sergio S: Amb Isaac, perque l’estime i m’ho passe molt bé amb ell.

Elena: Ufff, que difícil, amb molta gent… i triar a una persona sola és complicat… jo trie als meus fills, als dos, perque no puc triar-ne un. Perque són les persones més importants de la meua vida i a qui més estime.

Júlia ens porta la seua caixa sobre el vincle… veieu:
"Jo tinc un vincle amb la meua família perque m'estimen i em cuiden".

FENT ESCOLA, FENT VINCLE!

 

 

ANIVERSARIS DE GENER

Comencem l’any amb tres aniversaris: el de Diego, Sara i Sergio G.

 

 

 

 

Felicitats companys! Gaudiu molt del vostre dia!

CARTES DE NADAL

Un dels deures de nadal era escriure una carta a alguna persona de l’escola i enviar-la a correus.

A poc a poc anem rebent cartes i repartint-les!

Quina il·lusió ens fa ser es destinataris!

 

 

TÍMIDA

Acompanyant a la il·lustració de la vergonya anava un conte: Tímida.

 

L’hem llegit, quin conte més bonic. I és que la timidesa és sinònim de la vergonya.

Hem escrit la història en cooperatiu, fent full giratori i després cadascú ha fet el seu dibuix individual.

 

Ens han quedat molt bonics!

 

 

 

 

 

FENT ESCOLA, GAUDINT CADA DIA!

 

LABERINT DE L'ÀNIMA: LA VERGONYA

Hem obert la caixa i teniem una il·lustració del laberint. Aquesta ha estat fàcil i de seguida hem sabut de que es tractava: la vergonya.

 

Hem vist un vídeo: la oveja esquilada i hem llegit la definició de vergonya del laberint i la carta deia que el nostre company Sergio S havia de dur la seua caixeta i així que tots menys ells expliquem a que o a qui tenim vergonya.

Conteu….

Yasmina: Tinc vergonya a l’escenari de la plaça.

Pilar: Quan veia a un xiquet que m’agradava em posava roja.

Parlem de que ens passa quan tenim vergonya, com es reflexa al nostre cos…

Berta: Quan m’aplaudixen quan toque la trompa i quan t’equivoques de mare.

Pablo: Quan acabe un partit i em dutxe em fa vergonya que em vegen un.

Parlem d’estar nu, això ens fa molta vergonya (com a la ovella) i la sensació d’estar nu sense estar-ho.

Saïda: Quan vaig a un lloc que no conec a ningú.

Pau: Tinc vergonya quan puge a l’escenari.

Jesús: Quan estic parlant sol i algú em pregunta en qui parle. Aixó em fa vergonya.

Ángel: Quan anava a infantil vaig cantar, i em feu vergonya.

Sergio G diu que ell no té vergonya. L’anime a eixir al meu costat i quan ja el tinc propet de mi li dic que anem a posar música i que ell va a ballar i nosaltres el mirem. Li pregunte si vol, diu que no. Per què? Perque em dona vergonya! Aiiiii… si que té vergonya.

Ferran: Una vegada vaig caure i es van riure de mi i quan arribes a un lloc i has de saludar a tot el món.

Paula: Em vaig caure, una xiqueta es va riure, em vaig posar roja i vaig anar-me’n corrent.

Sara: Als playbacks de la plaça i quan em van posar ulleres, la primera vegada que al col·le em vau vore.

Nerea: Quan em van manar que besara als meus cosins que feia molt que no veia.

Aitana: Quan el meu germà em fa la punyeta davant de tots i em toca el cul.

Dylan: Al meu aniversari em van posar la cara al pastís.

Júlia: En infantil em feia vergonya eixir a cantar, pero vaig eixir.

Carlos: em fa vergonya pujar a  l’escenari.

Rebeca: Quan la meua germana conta als meus amics coses íntimes meues.

Elena: Recorde quan era menuda que un dia em vaig equivocar de pare a una plaça i em va fer molta vergonya i quan era músic i feia audicions em feia molta vergonya pujar a l’escenari.

Sergio ens ha dut la caixa de la seua vergonya!