LA PAU

Celebrem a l’escola la festa del dia de la pau, cada 30 de gener, en honor a la mort de Gandhi.

Nosaltres tenim feina des de la comissió de festes. La primera és triar una paraula que represente la pau que aportarem a un gran mural format per tota l’escola.

Hem fet pluja d’idees i votacions i la guanyadora ha estat: AMOR, així que com que aquest any és l’any del còmic s’ha d’escriure dins una bafarada.

Ballarem una cançó, “Bajo el mismo sol” i Nuria la mestra de música ens ensenya el ball que ballem el quasi miler d’alumnes de l’escola el dia de la festa.

A classe tenim sorpresa! El nostre amic ens porta una història, “El viaje” que tracta sobre els refugiats.

Intentem ser empàtics i posar-nos en la pell dels qui conten la història, posem fons de guerra on sonen sirenes, bombes i amb eixe soroll sota la meua veu vaig narrant el viatge d’una família qualsevol de les qui els toca de massa prop la guerra.

No cal dir que m’emocione, està clar! Quan ja no estan a territori de guerra, la música canvia, és més relaxada però continua trista i melancólica i és que com bé diu el llibre i després hem reflexionat tot i estar feliços per estar vius continuen tristos per allò que han deixat i per tot quan han patit!

I arrel d’aquest viatge i que aquesta família per fi troba un lloc de pau, parlem de les guerres i de la pau!

Posem música de fons… i amb fulls grans dibuixem i pintem allò que ens ha inspirat aquesta història, acolorint amb la tècnica que més ens agrade: aquarel·les, fustes, ceres, retoladors…

També hem vist un vídeo d’uns xiquets refugiats a Libia fugint de la guerra de Siria.

 

Ací no acaben les sorpreses! Lourdes, la nostra companya, em va ensenyar molt, tot i que era jo la seua mestra de pràctiques. Amb ella vaig coneixer a Txarango. Així que, com ja tinc costum, perque no és la primera vegada que ocorre, els regale una cançó molt xula d’aquest grup: Obriu les portes! I no sols l’escoltem, posem la lletra a la pissarra i a poc a poc anem llegint i parlant d’allò que significa.