LABERINT DE L'ÀNIMA: LA VERGONYA

Hem obert la caixa i teniem una il·lustració del laberint. Aquesta ha estat fàcil i de seguida hem sabut de que es tractava: la vergonya.

 

Hem vist un vídeo: la oveja esquilada i hem llegit la definició de vergonya del laberint i la carta deia que el nostre company Sergio S havia de dur la seua caixeta i així que tots menys ells expliquem a que o a qui tenim vergonya.

Conteu….

Yasmina: Tinc vergonya a l’escenari de la plaça.

Pilar: Quan veia a un xiquet que m’agradava em posava roja.

Parlem de que ens passa quan tenim vergonya, com es reflexa al nostre cos…

Berta: Quan m’aplaudixen quan toque la trompa i quan t’equivoques de mare.

Pablo: Quan acabe un partit i em dutxe em fa vergonya que em vegen un.

Parlem d’estar nu, això ens fa molta vergonya (com a la ovella) i la sensació d’estar nu sense estar-ho.

Saïda: Quan vaig a un lloc que no conec a ningú.

Pau: Tinc vergonya quan puge a l’escenari.

Jesús: Quan estic parlant sol i algú em pregunta en qui parle. Aixó em fa vergonya.

Ángel: Quan anava a infantil vaig cantar, i em feu vergonya.

Sergio G diu que ell no té vergonya. L’anime a eixir al meu costat i quan ja el tinc propet de mi li dic que anem a posar música i que ell va a ballar i nosaltres el mirem. Li pregunte si vol, diu que no. Per què? Perque em dona vergonya! Aiiiii… si que té vergonya.

Ferran: Una vegada vaig caure i es van riure de mi i quan arribes a un lloc i has de saludar a tot el món.

Paula: Em vaig caure, una xiqueta es va riure, em vaig posar roja i vaig anar-me’n corrent.

Sara: Als playbacks de la plaça i quan em van posar ulleres, la primera vegada que al col·le em vau vore.

Nerea: Quan em van manar que besara als meus cosins que feia molt que no veia.

Aitana: Quan el meu germà em fa la punyeta davant de tots i em toca el cul.

Dylan: Al meu aniversari em van posar la cara al pastís.

Júlia: En infantil em feia vergonya eixir a cantar, pero vaig eixir.

Carlos: em fa vergonya pujar a  l’escenari.

Rebeca: Quan la meua germana conta als meus amics coses íntimes meues.

Elena: Recorde quan era menuda que un dia em vaig equivocar de pare a una plaça i em va fer molta vergonya i quan era músic i feia audicions em feia molta vergonya pujar a l’escenari.

Sergio ens ha dut la caixa de la seua vergonya!