LAPBOOK DE CASES DEL MÓN

Amb tota l’informació que han dut de les cases anem a fer un “lapbook” o carpeta interactiva.

Què és un lapbook? És un material educatiu i tangible creat pels propis alumnes i que serveix per tal d’entendre millor un tema. És un llibre desplegable que té solapes, dibuixos, imatges, sobres… Allò millor dels lapbooks és que és una manera creativa, dinámica i interactiva per tal de treballar un centre d’interés, en aquest cas les cases del món.

Aquest és primer i per aixó serà una feina en equips però dirigida… cada equip format per 4 o 5 alumnes confeccionarà el seu lapbook de cases del món amb tota l’informació que aquests dies han estat duent i explicant a classe.

Aquesta ha estat primera sessió i ens ho hem passat d’allò més bé!

 

SETMANA, SETMANETA

Aquesta setmana els nostres racons van omplint-se més i més.

Carlos ha dut un mural sobre la barraca molt xulo amb fotos originals de barraques per fora i de l’interior.

 Carles una casa de conte deliciosa: la caseta de xocolata.

 

Dylan ha dut una casa feta de macarrons, una estructura molt apetitosa i jo, un conte sobre xiquets del món molt curiós.

 

Del racó de naturals, Sergio Sancho ha dut un mural sobre la roda dels aliments i Ferran una piràmide… just el dia que nosaltres vam fer la nostra.

 

Saïda ens va dur unes endevinalles i com no, ens vam posar a jugar: qui endivina es guanya un encuny i eixir a llegir la propera endevinalla… Ens queden encara unes quantes pendents.

Aquesta setmana qui ens ha contat la notícia ha estat Diego… i després d’escoltar la capçalera del telenotícies…- Bon dia xiquets i xiquetes… La notícia de Diego era de l’àmbit escolar: un xiquet de València havia guanyat un concurs de càlcul mental.

I que és això? – El que fem en classe en tu, que fas sumes i restes i hem de pensar-les en el cap sense poder utilitzar els dits, ha dit Diego.

I ja la tenim penjada al mural!

La “Palabra bonita” l’ha dut Jesús i era “estimar”. Ens ha vingut molt bé la vesprada del divendres per tal de relacionar-la amb Arturo i Clementina.

Berta ha estat aquesta setmana la cuinera i ens ha dut “Galetes de Berta”, que estàven boníssimes i ho sabem perque les hem provades… A la nostra escola no podem menjar cap cosa que porte ningú… ni ells ni jo, així que la solució fou repartir-ho a la eixida i que cada família decidira si el seu fill/a s’ho menjava o no…i se que molts que vaig veure se la van menjar.

Vam conèixer paraules noves com: cardamon i gingebre… que ho vam buscar fins i tot a internet per tal de vore com era. Tota una cuinera!

                                             La propera setmana més!

ARTURO I CLEMENTINA

El divendres, era 25 de novembre, que es celebra el dia en contra de la violència de gènere… i aquest Rayo ho sap tot perque ens va dur una historia… la d’Arturo i Clementina.

 

 

Abans de llegir-los el conte, hem parlat sobre la violencia de gènere… què és això?

Si és el dia en contra, serà perque és una cosa que no ens agrada i partint de ahí…

Jesús diu:- La segona no ho se (gènere), però violencia és quan algu fa mal a algú.

I a això Sara ha afegit, que és una cosa que no es pot fer.

(Jo els he explicat que gènere, feia referencia a ser xic o xica).

Molt bé, és el dia en contra del maltracte… I què és el maltracte?

Ferran: Fer mal a les dones.

Berta: No cuidar-les bé.

Saïda: No saber tractar bé a les persones.

Sara: Fer-li algo a la dona que no li agrade.

Aitana: Cridar-li.

Carles: pegar-li.

Ferran: espentar.

Sara: Mossegar.

Nerea: Espentar.

Berta: tirar-li la culpa però ella no ha fet res.

Jesús: Fer-la plorar.

Sara: insultar.

Sergio S: Dir-li fea.

Diego: Manar-li el que ha de fer.

Rebeca: Que limpies el coche y luego lo pangan donde hayan cagado pájaros. (aquesta m’ha encantat però hem explicat que això no és un maltracte).

Berta: Discutir, però ella no ha fet res mal.

Després de totes les intervencions els he llegit el conte i com sempre que els conte alguna història es produeix un silenci, meravellós, que a mi m’emociona… de vore les cares d’atenció concentrades en mi.

“Al casarse, Clementina soñaba con una vida llena de aventuras y descubrimientos. Arturo le proporcionó una vida tranquila y sin sorpresas. ¿Quería aprender a tocar la flauta? Arturo le ofrecía amablemente un disco. ¿Quería pintar? Le regalaba un bonito cuadro. ¿Quería ir con él a Venecia? Le compraba un hermoso jarrón de Murano. Clementina carga con los regalos, agota sus posibilidades y se aburre a morir. Hasta el día en que decide vivir a su gusto, elegir por sí misma lo que le conviene. Arturo, cuando encuentra la casa vacía, no entiende nada...”

Després de contar-lo hem estat parlant sobre Clementina i sobre Arturo…

I clar, es van enamorar però en el temps ell no la tractava bé i ella va decidir que ja no l’estimava i per això marxava del costat de Arturo… la feia sentir malament i les coses que li deia no eren boniques, no la deixava fer res del que ella proposava, perque pensava que no podria o que ho faria mal i nosaltres hem pensat que segur que Clementina podia tocar la flauta o pintar quadres meravellosos sense Arturo.

Després de la xarrada ens ha sobrat una miqueta de temps i hem fet un dibuix sobre la història… alguns de quan Arturo i Clementina s’estimaven, uns altres de la closca de Clementina carregada i alguns altres quan va marxar, fins i tot han dibuixat a Clementina feliç, lluny d’Arturo pintant unes aquarel·les…

                    

                                  ELS MEUS ALUMNES M’ENAMOREN!

 

JA HEM ESCRIT LES CARTES!

Després d’algunes estones de feina, ja tenim preparades les cartes per a envar-les als xiquets i xiquetes de primer de l’escola Cervantes de València, aquells qui la seua mestra va trobar la nostra llista de classe, que jo vaig perdre a València, ho recordeu?

Doncs ens vam posar en marxa, vam agafar fulls de colors, vaig dibuixar un marge per tal de marcar-los l’espai i vam començar a pensar com començaven les seves cartes… el primer que s’ha d’escriure és el lloc des d’on s’escriu i la data llarga i per tal d’arrancar no està gens malament fer-ho amb un: Hola!

Cadascú ha contat el que ha volgut, com és físicament, l’edat, si té germans, el color preferit, l’esport que practiquen… tota bona carta acaba amb un: Espere la teva resposta. Besos. I així ho hem fet nosaltres per a que els amics del Cervantes ens tornen a contestar.

Hem decorat les cartes, les hem fet molt xules… hem dibuixat el que ens ha agradat: sirenes, pokemons, piscines, bous….

 

 

Hem guardat totes les cartes a un sobre gran i hem escrit el destinatari, ben gran, per tal de que el carter no s’equivoque i li’l hem donat a Pepe, per a que el porte a correus.

 

              EMOCIONATS, D’ACÍ A NO RES JA TENIM RESPOSTA!

PIRÀMIDE D'ALIMENTS EN EQUIPS

Com ja sabeu estem treballant en naturals el tema de l’alimentació saludable… alguns xiquets, com Diego van dur una pirámide d’aliments i aquesta setmana hem fet piràmides d’aliments, però amb una particularitat, els hem fet per equips i açò té doble feina; per una banda la piràmide i conèixer quins aliments van en cada escaló i per un altra el propi grup que també és una feina, un aprenentatge… controlar el to de veu, posar-se d’acord amb el companys per saber quins aliments van en cada lloc, repartir-los per no repetir i que cadascú d’ells busque uns…

 

 

Ha estat divertit, la veritat, encara que els mateixos xiquets han demanat silenci en varies ocasions durant el temps que ha durat l’activitat… que també està molt bé.

Encara ens queda repassar-les però, l’experiència per la meua banda ha estat gratificant i crec que per a ells també, els ha agradat treballar en equip.



 

 

 

I ací el resultat final. Farem un mural amb totes les pirámides i un títol ben xulo... vos l'ensenyarem, com no!

 

Per a això us havia demanat pares, els catàlegs d’alimentació, per tal de fer la piràmide.
Gràcies, sempre per la vostra col·laboració!

UN PATI SENSE PATI

Qui diu què quan plou no fem pati?

Ahir plovia, no plovia… no estava massa clar, però finalment vam eixir al pati… en un no res ja estaven tots de nou a classe, començava a purnejar.

 

Pregunta clau: - Podem jugar? Clar que sí. Els qui ja s’han acabat l’esmorzar poden jugar.

Alguns han triat jugar al pirata de les paraules. És un joc que ens va regalar Rayo i com molts dels que tenim están inspirats o inclús impresos del blog "Rincon de una maestra".

´

És un tauler on el recorregut és l'abecedari i consisteix en llançar els daus i dir una paraula que comence per la lletra en la que t'ha toca, si no saps la paraula hauràs de retrocedir una casella. És un joc divertit i a més practiquem el vocabulari i la correspondencia grafema-fonema. Per cert, s'ho han passat molt bé.

Saïda ens va dur un joc d'operacions l'altre dia i avui ells tres han decidit jugar una estona a practicar sumes i restes. Ho han fet genial! 

Rayo ens va regalar el "Matamosques" i encara no haviem tingut oportunitat de jugar i és que treballem tant... s'ho han passat pipa!

Consisteix en matar mosques però sols pots quedar-te les que són del mateix color que el teu pot.

Altres han  optat per fer construccions, mons imaginaris i divertits amb les fustes...

 

Crec que vaig a triar un dia a la setmana o potser un parell, de dies de pati sense eixir al pati perque els encanta gaudir amb els jocs de la clase i de manera no concient no deixen d'aprendre!

                                      L' escola és un món meravellós!

 

 

JA TENIM LES CARTES!

Després d’algunes estones de feina, ja tenim preparades les cartes per a envar-les als xiquets i xiquetes de primer de l’escola Cervantes de València, aquells qui la seua mestra va trobar la nostra llista de classe, que jo vaig perdre a València, ho recordeu?

Doncs ens vam posar en marxa, vam agafar fulls de colors, vaig dibuixar un marge per tal de marcar-los l’espai i vam començar a pensar com començaven les seves cartes… el primer que s’ha d’escriure és el lloc des d’on s’escriu i la data llarga i per tal d’arrancar no està gens malament fer-ho amb un: Hola!

Cadascú ha contat el que ha volgut, com és físicament, l’edat, si té germans, el color preferit, l’esport que practiquen… tota bona carta acaba amb un: Espere la teva resposta. Besos. I així ho hem fet nosaltres per a que els amics del Cervantes ens tornen a contestar.

Hem decorat les cartes, les hem fet molt xules… hem dibuixat el que ens ha agradat: sirenes, pokemons, piscines, bous….

 

 

Hem guardat totes les cartes a un sobre gran i hem escrit el destinatari, ben gran, per tal de que el carter no s’equivoque i li’l hem donat a Pepe, per a que el porte a correus.

 

 

 

EMOCIONATS, D’ACÍ A NO RES JA TENIM RESPOSTA!

RESUM DE LA SETMANA

Aquesta passada setmana, com sempre, han passat moltes coses.

El dilluns, Carlos ens feu el telenoticies: ens va contar una notícia sobre teatre infantil i Àngel fou el cuiner com en Xim, li vam col·locar el gorro i després de cantar la cançó, que ja ens la sabem genial, ens va explicar la recepta: havia fet un pastís de donuts i SORPRESA! Havia dut un trosset per a mi! Pastís d’aniversari per a la mestra… estava boníssim!

La encarregada de dur la paraula bonica fou Rebeca i la paraula triada “il·lusió” i ens va explicar el perquè, i és que tots tenim il·lusió per un munt de coses. Ella de que arribara el nadal, i en eixe moment mans alçades… tots volem contar les nostre il·lusión: que arriben els aniversaris, que vinguen els reis i el pare Noel, que ens toquen les maletes de Xim i les paraules boniques, anar de viatge, que siga estiu per nadar a la piscina… tots tenim moltes il·lusions… jo també.

 

En classe de llengua els vaig llegir la història de Quim, un iaio que ha complit 70 anys i sap fer un munt de coses… els seus nets li fan un aniversari especial… i nosaltres també anem a parlar dels nostres iaios i les nostres iaies… Hem tingut feina el cap de setmana i a classe contarem que saben fer especial i convidarem a algun iaio o iaia a vindre a la nostra classe i ens conte alló que sap fer genial.

 

La zona de naturals poc a poc va omplint-se i van duent información que fan a casa amb les seves famílies. Nerea ha dut tot un dossier d’informació, Sara una roda d’aliments molt ben explicada, Miguel Angel, Sergio Garcia i Aitana també ens van dur la passada setmana información que ens van explicar.

 

Dissabte 19 era l’aniversari de Sergio Sancho, feia 6 anys i com que no el podriem celebrar ho vam fer divendres. Li vam cantar Happy Birthday a classe d’anglés i amb mi li vam fer un acrostic que li va encantar.