ARTURO I CLEMENTINA

El divendres, era 25 de novembre, que es celebra el dia en contra de la violència de gènere… i aquest Rayo ho sap tot perque ens va dur una historia… la d’Arturo i Clementina.

 

 

Abans de llegir-los el conte, hem parlat sobre la violencia de gènere… què és això?

Si és el dia en contra, serà perque és una cosa que no ens agrada i partint de ahí…

Jesús diu:- La segona no ho se (gènere), però violencia és quan algu fa mal a algú.

I a això Sara ha afegit, que és una cosa que no es pot fer.

(Jo els he explicat que gènere, feia referencia a ser xic o xica).

Molt bé, és el dia en contra del maltracte… I què és el maltracte?

Ferran: Fer mal a les dones.

Berta: No cuidar-les bé.

Saïda: No saber tractar bé a les persones.

Sara: Fer-li algo a la dona que no li agrade.

Aitana: Cridar-li.

Carles: pegar-li.

Ferran: espentar.

Sara: Mossegar.

Nerea: Espentar.

Berta: tirar-li la culpa però ella no ha fet res.

Jesús: Fer-la plorar.

Sara: insultar.

Sergio S: Dir-li fea.

Diego: Manar-li el que ha de fer.

Rebeca: Que limpies el coche y luego lo pangan donde hayan cagado pájaros. (aquesta m’ha encantat però hem explicat que això no és un maltracte).

Berta: Discutir, però ella no ha fet res mal.

Després de totes les intervencions els he llegit el conte i com sempre que els conte alguna història es produeix un silenci, meravellós, que a mi m’emociona… de vore les cares d’atenció concentrades en mi.

“Al casarse, Clementina soñaba con una vida llena de aventuras y descubrimientos. Arturo le proporcionó una vida tranquila y sin sorpresas. ¿Quería aprender a tocar la flauta? Arturo le ofrecía amablemente un disco. ¿Quería pintar? Le regalaba un bonito cuadro. ¿Quería ir con él a Venecia? Le compraba un hermoso jarrón de Murano. Clementina carga con los regalos, agota sus posibilidades y se aburre a morir. Hasta el día en que decide vivir a su gusto, elegir por sí misma lo que le conviene. Arturo, cuando encuentra la casa vacía, no entiende nada...”

Després de contar-lo hem estat parlant sobre Clementina i sobre Arturo…

I clar, es van enamorar però en el temps ell no la tractava bé i ella va decidir que ja no l’estimava i per això marxava del costat de Arturo… la feia sentir malament i les coses que li deia no eren boniques, no la deixava fer res del que ella proposava, perque pensava que no podria o que ho faria mal i nosaltres hem pensat que segur que Clementina podia tocar la flauta o pintar quadres meravellosos sense Arturo.

Després de la xarrada ens ha sobrat una miqueta de temps i hem fet un dibuix sobre la història… alguns de quan Arturo i Clementina s’estimaven, uns altres de la closca de Clementina carregada i alguns altres quan va marxar, fins i tot han dibuixat a Clementina feliç, lluny d’Arturo pintant unes aquarel·les…

                    

                                  ELS MEUS ALUMNES M’ENAMOREN!