Un matí de finals de setembre, que no
recorde exactament quin dia fou, vam rebre una visita sorpresa, que ens va
alegrar molt: La senyo Lorena, i és que alguns dels xiquets de primer C eren
alumnes de Lorena en infantil, la classe dels "Mussols".
Vam estar xarrant una estoneta en
ella i és que els havia fet una promesa, que quan tingués una estoneta lliure pujaria
a vore’ls i allí estava!
Vam compartir amb ella el nostre
secret, el Rayo, i li vam contar algunes
de les coses que fem a la clase i ella també, ens va contar que ara és
mestra dels xicotets de 3 anys i que la seva classe són el ratolins.
Coincidències de la vida, feia poc
que Berta havia duc a classe un conte per a la nostra biblioteca d’aula, un
dels meus preferits, dels que més m’agraden: La princesa Ratolina.
I plin! Idea! Li vam proposar a
Lorena si li venia de gust que nosaltres que ja anem a primer i som grans
anarem un dia a la seva classe per tal de contar-los als seus xiquets i a ella
el conte de “La princesa Ratolina” i encantada va acceptar.
El grup d’alumnes que no fan religió ens vam
posar mans a l’obra. Com que el conte ja l’haviem contat i haviem escoltat la
cançó de Dani Miquel algunes vegades, ja ens sabiem la història.
El primer que vam fer fou repartir
els personatges i per tal de fer-ho vam fer un sorteig: Izan seria la princesa,
Berta el savi, Diego el sol, Carlos el núvol, Nerea el vent, Dylan la montanya,
Pau el ratolí i Pablo, Rebeca i Júlia els narradors.
Cadascú va dibuixar el seu personatge
i jo vaig fer una adaptació del text per tal de fer-lo fácil de recordar per a
ells.
Després d’unes quantes sessions d’assaig,
ens vam pintar les cares i vam baixar a infantil.
![]() |
Cadascú preparat amb el seu personatge |
Els Ratolins van estat molt atents a
la nostra actuació, perque tot s’ha de dir, ens va eixir de categoria i també
els vam ensenyar la cançó, que nosaltres ja cantem perque ens la saben rebé.
En eixir de la classe de la senyo
Lorena estavem pletòrics, que grans som i que bé ho fem, som tots un
contacontes de primera i hem anat a buscar a la senyo Annabel per tal de
preguntar-li si vol que els contem un conte a les seues ovelletes.
A senyo Annabel, la idea li ha
semblat al·lucinant així que ja tenim feina per fer… bucar un conte d’ovelles i
a per ell!
![]() |
Escoltant la cançó de la princesa ratolina |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada