dimecres, 16 de novembre del 2016

QUINES COSES MÉS CURIOSES OCORREN!

Com ja sabeu, el dilluns fou el meu aniversari, i entre l'acròstic, cantar, algún dibuix i la feina del dia no em va donar temps de contar-los als meus alumnes el que em va ocorre el cap de semana.
Vaig anar a Valencia i anava carregada en la motxilla amb totes les andrómines del col·le, vaig ensopegar... tot escampat, vaig recollir-ho tot i en arribar a casa, quin esglai!
havia perdut la llista de classe i ja no podia tornar a buscar-la a saber el vent o l'havia fet anar.
 
El dimarts els ho vaig contar al matí, en quan vam arribar a l'escola i alguns van donar idees, tenen coneguts o família que viuen a Valencia i tal vegada troben la nostra llista.
 
Per la vesprada, feiem castellà tranquils mentre escoltavem a Yiruma al piano, quan ha sonat el meu telèfon, un número que no coneixia i he hagut de respondre per si era quelcom cosa important i resulta que si que ho era.
He posat l' altaveu i una xica m'ha preguntat si jo era Elena i si era la mestra de primer C de l'escola Verge del Miracle de Rafelbunyol.
Les cares dels meus alumnes s'han il·luminat! Tots feiem silenci i estàvem ben atents.
La xica es diu Anna i és qui ha trobat la nostra llista a Valencia. Resulta curiós però també és mestra, a l'escola Cervantes, també té una classe de primer i ens ha dit que ens l'enviarà!
Quina sort hem tingut!
Els hem donat unes GRÀCIES MOLT GRANS ENTRE TOTS i ells ens han contestat un DE RES, igual de gran!
 
         QUINES SORPRESES ENS DÒNA LA VIDA!
           SÍ, L'ESCOLA ÉS UN MÓN D'EMOCIONS!
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada