La passada setmana fou el 8 de març,
el dia de la dona treballadora.
I sabeu per qué es celebra? Doncs
ningú ho sabia i els vaig contar la història d’aquelles dones que treballaven a
Nova York a una fàbrica tèxtil i que es van posar en vaga…
Vam parlar dels oficis, dels sous,
dels carrecs importants i vam arribar a la conclusió de que qualsevol, home o
dona pot treballar en allò que vulga i que les dones no han de guanyar menys
diners només per ser dones.
Vam parlar dels colors, si són de xic
o de xica. Ferran té unes sabates fucsia i a Berta li encanta el color negre…
els colors no tenen gènere.
Vam parlar de la tele, vam estar
veient anuncis de joguines pel youtube i vam estar parlant d’ells: les xiquetes
anuncien nines, els xics cotxes i vam estar parlant de a que li agrada jugar a
cadascú perque les joguines com els colors no són ni de xics ni de xiques.
Sara va proposar obrir la caixa. Bona
idea! Hi havia carta de Rayo i un llibre com les ultimes setmanes va sent ja
costum… Aquest Rayo té un bona biblioteca.
Ens conta a la carta que si jo els
havia contat que era el dia de la dona i que ens portava un llibre que feia
referencia: Rosa Caramelo.
Alguns ja el coneixien però eren pocs
així que els el vaig contar i després entre tots vam fer un resum i vam parlar
del tema.
Per acabar vam fer un dibuix de la
història i ens vam aventurar a escriure per darrer que ens conta aquesta
història.
Vesprada de reflexions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada