MARTA, LA VETERINARIA

La passada setmana vam rebre una visita; va vindre una amiga, Marta que és veterinaria… perque com que estem estudiant els animals… qui millor per fer-nos una visita que la persona qui s’encarrega de cuidar-los?

 I previament vam estar parlant d’allò que sabem dels/les veterinaris/ies.

Sabem que:

- Miren les puses.

- Posen vacunes.

- Cuiden als animals.

- Fan revisions.

- Pesen als gossets.

- Fan radiografies.

- Fan ecografies I ajuden a naixer a les cries.

- Operen als animals.

Després de posar en comú tot allò que sabem hem estat pensant algunes preguntes per tal de fer-li després de que ella ens explique tot alló que sap.

Divendres va vindre Marta, carregada de coses per ensenyar-nos.

Ens va ensenyar dues radiografíes. Una d’un os trencat i l’altra d’una gosseta embarassada i vam estar buscant per on s’havia trencat la pota el gos i quants cadells hi havia dins el ventre de la panxeta de la mare.

                                           

                                            

 

 

També una altra imatge sobre alimentació que no podem donar als gossos i perque i vam estar aportant cadascú la seua experiència amb els gossos i els aliments.

 

 

 Marta ens van ensenyar la roba que du a la clínica quan treballa i quan opera i ens va contar perque du la mascareta i el barret.

Sara: - Tu eres la veterinaria o la ajudant?

Marta: - Sóc la veterianaria.

Ens va ensenyar l’oftalmoscopi, que serveix per a mirar els ulls i l’estetoscopi que tots vam voler provar, clar! Per escoltar el cor dels nostres companys que en ocasions necessitavem l’ajuda de Marta perque semblava que alguns no tenien cor… jajajaj perque no ho feiem bé, clar!

 

 

 

 

Vam vore el tub que posen als animals per dormir-los i poder-los operar, també un degotador que Nerea va saber que era per posar medicació, una xeringa per a punxar les vacunes.

 

 

Saïda ens conta que a la seua gosseta li han punjat la ràbia. Marta també ha dut vacunes: la rabia i el “moquillo”.

Ens conta que els veterinaris es posen guants. Per a que creieu que són? Els pregunta.

Ferran: Per a no contagiar malalties.

Saïda: Per a operar.

També ens va ensenyar uns tisores de tallar ungles a les nostres mascotes.

 

Berta: Per què creien els gossos tan ràpid?

Marta: Perque els gossos viuen menys anys.

Elena: Aleshores si el nostre gos té 10 anys?

Marta: És un gos molt vellet.

Berta: Que li passa si té una ferida que li ha fet un altre gos?

Algú respon abans que Marta: possar-li un “caperutxo”.

Marta ens conta que es diu collar isabelino.

El temps se’ns acaba i abans de que entre la teacher, perque ens toca plàstica ens acomiadem de Marta donant-li les gràcies i ens fem una foto amb ella.

Abans d’anar-se’n Carles s’apropa i li diu que és molt important recollir les caques dels gossos.

Marta, diu que Carles té molta raó, s’han de recollir amb una bosseta per a que el nostre carrer estiga net.

Gràcies Marta, ha estat un plaer!