NUNA SABE LEER LA MENTE

He obert la caixa i…. sorpesa teniem açó dins:

Qué és? Pregunte. I totes les manetes ja estan llestes per tal de dir-me coses: un pompero és la opció que trien quasi tots.

I per a què més ens pot servir? Paula diu que de lupa…. I entre tots que anem dient i dient, arribem a pensar que pot servir per llegir la ment de les persones… una lupa màgica.

Jo tampoc se que és, clar! Aquest Rayo ens té despistats! Al menys hi ha una carta que acompanya aquest objecte.

Ens conta que no va sol, aaaaaaaaaaaaaaaah! Per això no ho enteniem i és que acompanya a un llibre.

Tots fan silenci i miren amb atenció les il·lustracions i escolten allò que vaig llegint.

En acabar pregunte: Algú em conta la història? I entre Rebeca i Berta ens fan un bon resum d’allò ocorregut.

I què vol dir aquesta història? Els pregunte.

Sara: De vegades dius el que no vols dir perque els millors amics també s’enfaden i s’insulten perque de vegades no saben dir algo bonic.

Berta: De vegades dius que no vols jugar, però si vols.

Ferran: Joan em diu que ja no vol jugar en mi però si que vol.

Jesús: el meu millor amic em va dir que ja no era el meu millor amic pero jo sabia que si ho era sense les ulleres màgiques.

Hem estat parlant de a qui li hem llegit la ment i també de qui ens ha llegit la ment a nosaltres alguna vegada quan diem una cosa però estem pensant una altra.

Ferran: la meua mare m’endivina tot.

Sara: Li vaig dir a la mare que em feia mal la panxa i després ja no em feia mal i la mare em va llegir la ment.

Nerea: Vaig fer un dibuix i li vaig dir al pare que era per a ell, però ell sabia que era també per a la mami.

Aitana: Li vaig dir a la mare que em feia mal l’oïda i després quan ja no em feia mal la mare em va a llegir la ment.

I a qui us agradaria llegir-li la ment?

Izan: al meu germà i a Ferran.

Nerea: a la meua cosina.

Jesús: al meu germà.

Berta: a la meua germana i a Rebeca.

Rebeca: a Berta i a la meua germana.

Sara i Angel a tot el món.

Aitana: a la gent de tots els païssos.

Ferran: als meus pares i als meus germans.

Júlia: a Ariadna, perque de vegades plora i no em vol dir perque i si pogués llegir-li la ment ho sabria.

M’encanta el raonament de Júlia, si!

Miguel Angel: A Yasmina i a Jesús.

Saïda: a Carles, Sergio G i Ferran.

Pablo: a Ferran i Izan.

Sergio G: a la meua germana.

Quan volem cridar l’atenció d’algú li diem alguna cosa que no és massa bonica per a que ens faça cas perque ens dona vergonya.

Saïda: un xic em va dir tonta, perque segur que em volia.

Rebeca: un dia un xic em va dir una paraula que  no era bonica pero al dia següent em va dir que m’estimava.

Aleshores haurem d’aprendre a dir les coses boniques que pensem sense tindre vergonya perque segur que a l’altra persona li agraden més que les coses lletges.

De vegades als reis mags i al pare Noel quan ens pregunten els diem que ens hem portat bé i ells ens diuen que…. Saben que bé de tot no. Sabeu perquè? Doncs perque tenen ulleres màgiques i saben llegir la ment.

Carles es queda bocabadat i li pregunte en que pensa i em diu que li agradaria llegir la ment de la nostra mascota secreta.

Hem fet un dibuix i ens hem tornat a animar escriure per darrere la història.

Fent escola, fent cultura.