TRENFUGIADOS

La nostra mascota ens ha dut un altre llibre i aquest té truquet al títol.

Està format per dues paraules, una d’elles és del tema de socials i de seguida saben que és un mitjà de transport i dient dient Sergio S endivina que es tracta del tren, perfecte!

L’altra ha eixit varies vegades al llarg del curs en algunes notícies.

- Sobre que tractava la teua notícia Carles?

 Carles: - Sobre refugiats. Genial!

I això que volia dir?

Carles: - Si a Rafel els grans tenen guerra se’n anem a viure a València.

I sa casa?

Sara: - Ja no en tenen perqué potser se l’han quedat uns altres o està cremada perque està en guerra.

Berta: -Perque tiren bombes.

Sabeu que vol dir refugiar-se?

Ferran: amagar-se en una cova.

Molt bé, buscar refugi vol dir  voler amagar-se de algun perill.

El títol de llibre és "TRENFUGIADOS".

I perque “trenfugiados”?

Nerea: - Perque viuen en un tren.

Berta: - Busquen un poble i troben un tren i van a un poble en tren sense guerra.

Júlia: - Habia guerra y se fueron a vivir en un tren.

Saïda: - Igual les cases són trens.

Carles: - Potser el tren està refugiat.

Sara: Potser el poble es diu tren.

Després de la xarrada els llig el conte i com sempre es crea a classe eixe silenci tan perfecte que quasi mai sorgeix, sols quan els llig algun conte, perque vivim en un sorollet de fons que sempre ens acompanya en major o menor mesura. A l’hora d’escoltar una història el silenci és total.

I com sempre quan encara no he acabat de dir: … “conte acabat” ja hi ha mans amunt.

I entre tots reconten la història: són uns xiquets i xiquetes que estan a cada de la iaia i mentre preparen la berena parlen del refugiats. Les seues cases estan destrossades i han de cruar mars i mullats buscar un altre lloc on viure perque les seus cases són una catàstrofe.

Els xiquets del conte pensen que poden quedar-se a casa de la iaia que sempre hi ha on poder dormir i com no, coses que menjar.

A la iaia se li omplin els ulls de llàgrimes i se’n va a la cuina després de contar-los que ací també hi ha hagut guerra.

I perque es posa trista? Els pregunte jo.

Algú em respon perque els nostres iaios si aci també hi ha hagut guerra també hauran segut refugiats.

I si nosaltres vivirem en una guerra que ens agradaria?

Que ens ajudaren a trobar on poder viure, aporten.

I com sempre, fem un dibuix sobre el conte. Així ens han quedat alguns:

Després de fer el dibuix ens aventurem en l'escriptura. És complex fer un resum d'una història, sembla que no, però sí i molt. Així que sense pressions, els qui s'aventuren els animen i per a aquells que encara els suposa una tasca complicada ho fan amb la meua ajuda o es queden amb el dibuix; per això si no em pregunten no els faig cap correcció de text fins que no acaben i els deixe escriure lliurement. En acabar algun fixat en Úrsula la poderosa o questions que estan treballades repetidamente a classe però sense tallar-los el fil de la inspiració!

Mentre dibuixem en silenci Berta alça la mà i ens conta que el pare del seu iaio fou mort a la guerra i Saïda també ens aporta información de la seua família d’aquella época vinculada amb la guerra.