El 5 d’octubre ha estat el dia
mundial del docent i clar! Sent mestra és necessari i precís,
molt precís, imprescindible diria jo,celebrar-ho.
Com
ho hem fet? De la millor
manera possible; Lourdes i jo ens hem assegut al mig de la classe i els nostres alumnes,
un per un ens han donat un bes i abraç.
Cada signe d’estima és especial… hem
rebut tants abraços diferents com xiquets tenim… abraçades individuals i
col·lectives, suaus, intenses, properes, tímides…i totes molt dolces i molt
sinceres.
Ells saben que les abraçades donen energia
sempre els ho dic, així que quin millor regal per a començar el dia que fer
fluir tanta màgia.
Gràcies, xiquets i xiquetes que cada
dia m’ensenyeu un munt de coses i feu que lluite per intentar ser millor
mestra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada