A la caixa hi ha un llibre: El árbol
de los recuerdos.
El nostre amic en la gran biblioteca
que té, hi ha llibres de moltes maneres i aquest ha estat molt encertat per a
aquesta setmana.
Com que parla d’un bosc em baixat a l’ombra
de la nostra pinada, ens hem sentat en cercle i hem gaudit del silenci del
nostre pati per a després contar la història.
Rabosa, ha viscut una llarga vida i
tanca els ulls per sempre; els seus amics del bosc estan trists, però envolten
el seu cos cobert de neu i passen hores i hores i dies i dies, dient coses
boniques de rabosa, recordant bons moments i les seves coses bones… i eixa pena
que tenen es transforma un poc a poc en un somriure.
D’aquell munt de neu, naix un arbre,
l’arbre dels records, i creix i creix cada vegada més quant més records conten
de la rabosa, de manera que, mai l’obliden i sempre acompanya a tots els
animals del bosc.
Una manera molt bonica d’explicar que
aquells a qui ja no tenim i hem estimat no desapareixen i queden als nostres
cors.
Hem fet un arbre dels records, i amb
la nostra edat, hi ha qui per sort encara no ha experimentat la perdua d’algun
èsser estimat.
Jo he posat el primer exemple: m’agradava
quan la meua iaia em portava a l’escola de la mà.
I així cadascú ha anat dient el que
recorda bonic d’aquell a qui no té i entre tots hem fet aquest arbre tan xulo.
FENT ESCOLA, CONEIXENT-NOS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada