LABERINT DE L'ÀNIMA: LA POR

Obrim la caixa… una altra il·lustració del laberint ens espera… i una carta que ens conta que la caixa ha de fer-la la senyo Pilar… i que el conte que ens deixa acompanya aquesta làmina d’allò més bé.

Algú diu ràbia… però la majoria pensen que és la por!

Lourdes ens llig la definició de llibre i ens explica que la por potser a alguna cosa física: a les aranyes… o estar dins de nosaltres: a la foscor, als fantasmes…

I tenim dues opcions quan sentim por: podem enfrentar-nos a ella o fugir-li.

Un munt de mans enlairades volen parlar.

Jesús: Tenia por a la foscor i he batallat contra la meua por.

Ferran: també a la foscor i als malsons.

Berta: De menuda tenia un malson que es repetia sempre igual, i em feia por.

Júlia diu que també.

Saïda: quan era menuda als metges per les vacunes.

Nerea: no ho recorde, però diu la mamá que quan era menuda tenia por al circ.

Rebeca: a una pel·li de por del cinema.

Sara: als pallassos del circ.

I amb la pel·li que ha eixit ara de por “IT”, qualsevol no li té por als pallassos.

Paula: A les panderoles.

Miguel Àngel: a les aranyes.

Carles: a que em pegue una pilota de raspall a l’ull.

Sergio S: als pallassos assassins.

I què són assassins?

Sergio S: que maten.

Aleshores si són assassins tenim por als pallassos i a qualsevol.

Aitana: als animals.

A tots?

Aitana: si.

Al caragol?

Aitana: no

Aleshores ho deixem en alguns animals.

Yasmina: a les panderoles.

Però jo no tinc clar si els tenen por o fàstic.

Pablo: al personatge de la pel·li “viernes 13”.

Carlos: a les aranyes.

I jo… jo soc una porega, però em fan por els gats… és una por de les que tenim al nostre cap.

De menuda vaig tindre una mala experiència i em fan por.

Però estic superant-la perque ja sòc capaç de passar a prop d’un gat.

 

A la classe hi ha molts valents i valentes que no tenen por a res i d’altres que només fan referencia a quan eren menuts… són tan grans ja…

Pilar ha dut la seua por dins una caixa… A què o a qui tens por Pilar?

Quina caixa més bonica… és negra com la por i dins que du? Pilar diu que de vegades la por està en la nostra imaginació i ens ha contat que té por… als remolins de vent que envoliquen les coses, a les feres salvatges i a les tempestes quan està al carrer. Tenir por ens adverteix d’alguns perills i això és necessari per a la nostra supervivència.

 

 

El conte de la caixa es diu: La Maria no té por.

Té les puntetes una mica trencandes, al nostre amic deu ser dels que més els agrada.

Contem la història i no tenen por, no! Però quan ix el butoni, l’home del sac o Mussa, alguns ja em pregunten si són reals o imaginaris.

Aquest conte sorgeix de la cançó de Dani Miquel, cantautor valencià, “La Maria no té por”.

 

                             

Els conte que desde la biblioteca de Rafelbunyol ha llançat un concurs per a tots sants, i es diu “Espanta la por”.

Consisteix en fer un còmic, i hem de triar tres dels personatges que desde la biblioteca ens oferixen.

Els he ensenyat i explicat i com no, hem votat per triar-los.

Els afortunats han estat: Glòria la bibliotecaria, el Drac del Patriarca i la bruixa dolenta.

 

Ara ens cal posar-nos mans a l’obra!

FENT ESCOLA, CONEGUENT LA POOOOOR….