INFANTESA

Recorde la meua infantesa ennuvolada, amb boira, com un somni. Recorde moments, anècdotes, jocs, imatges de viatges o excursions, xiquets, mestres, l’escola… pinzellades colorides… També és cert que tinc una memòria prou roïna i que com bé saben aquells que em coneixen sòc tot un desordre! I potser els records van dançant per la memòria…

Tinc la sort, la gran sort, de no haver desconectat encara de la infantesa: tinc dos fills menuts i sòc mestra.

Compartisc amb els meus alumnes 25 hores setmanals i així escrites em semblen poques però creieu-me si us dic que les vivim molt intenses i les aprofitem al màxim.

Tinc la sort, la gran sort, de viure envoltada de xiquets SEMPRE, i fa que no deixen volar la nena que hi ha dins de mi i que sempre estiga ahí, al meu costat, davant o darrere de mi, com una ombra que mai marxa.

L’infantesa és especial i cada dia crec que és el millor moment de la nostra vida… on guardem els records més dolços, més inocents, més divertits, més tendres… i jo tinc la sort, la gran sort de que cada dia el compartisc amb 24 xiquets.

Al principi de curs, vam parlar de la imaginació i quan ho feiem els meus ulls es van omplir de llàgrimes amb la següent observació de: -Elena, vas a plorar?

I és que m’emocine… de imaginació, tal vegada ells no saben la definició però viuen en ella constantment, nosaltes els grans, a l’inrevés, la definció està més que clara però no tenim temps per passar-nos per ella i dedicar-li ni un instant de la nostra ocupada vida.

El contacte diari, constant i intens amb els xiquets m’emociona i fa que em contagien la il·lusió que li posen a la vida.

Ser mare i ser mestra és un plaer i torne a dir, que tinc sort, molta sort!

Avui a l’escola hem tingut un conflicte: un xiquet volia besar a una xiqueta però ella no volia i en vindre de pati m’ho ha contat.

Avui hem parlat del contacte físic, del nostre espai personal, del dret que tenim tots i totes a decidir si tenim ganes de que ens besen o no i de l’obligació de dir-ho; de bones formes, però he de dir-li al meu amic que no tinc ganes de besos i evidentment, jo si vull besar a algú li pregunte si puc fer-ho perque tal vegada li moleste… i tan natural!

 

Ahir la pregunta fou que perquè escric accents oberts i tancats? Estem en segon de primària, és increíble com hi ha nens/es que es plantegen aquets dubtes…

 

El dilluns vam parlar del colesterol i les seves conseqüències…

 

I potser cap de les tres coses entra dins el currículum de segon de primària, però som xiquets i estem plens d’inquietuts, de dubtes, de voler saber cada dia més i tot això és aprenentatge perque al cap i la fi la meua funció com a mare i com a docent és potenciar el desenvolupament integral dels meus fills i dels meus alumnes.

Tinc sort, molta sort, d’acompanyar-los cada dia i veure l’interés i les ganes en que es mostren front l’aprenentatge.

FENT ESCOLA, TENINT SORT DE VIURE-LA!